Perdoneu que avui no pugui centrar-me en les coses bones del dia, m'hi esforço però. Obama és president, no m'he de comprar cap jaqueta nova a les rebaixes perquè he aconseguit arreglar la cremallera, el veí a diaridebarcelona, Antònia Font al ipod, no plou
però i jo què?
Jo per què he d'aguantar a la gent instaurada a la crítica? Jo per què he d'escoltar opinions amb paraules poc curoses que fan mal? Sí, ja sé què em direu. Sé que només ha estat un mal dia, que són quatre mestres els que còmodament asseguts a les cadires critiquen, mentre miren el rellotge com despunta per sota la màniga. Quatre mestres que han agafat el rol d'oposició oblidant-se que en una escola tots hauríem d'estar remant cap al mateix cantó. Potser ells han deixat de remar, de fet, ben sovint penso, sinó han deixat el vaixell a l'últim port.
Quin símil més patètic
no plou
no sé si estic trista, enrabiada, descoratjada, desil·lusionada, fastiguejada, ofuscada, pessimista
hi ha d'haver més paraules per poder dir com em sento
no plou
i demà torne-m'hi. que no ha estat res. bon dia. què tal. què has de fer fotocòpies. apa. aneu-vos-en a la merda.
no plou
menys mal de M, T, J, M, M, M, I, E, M, G (quantes M treballen amb mi, no m'hi havia fixat mai), menys mal que encara hi ha qui manté els peus a terra.
jo els tinc enfonsats. entaforats a terra.
no plou
i ara què?
va torna-m'hi
no plou, sóc a casa, consciència tranquil·la, olor de sopar des de la cuina, el culet delmeurei, demà passat, i l'altre i l'altre, la xerrada d'ahir amb la N, l'A i jo parlant per les escales, l'abraçada de la meva mare, el meu metge de capçalera, el post escrit a mà al costat de l'ordinador, el tallat de després de dinar, 3 quarts d'hora d'oasis davant un llibre, saber cap a on vull anar i cap a on no vull
no plou
però i jo què?
Jo per què he d'aguantar a la gent instaurada a la crítica? Jo per què he d'escoltar opinions amb paraules poc curoses que fan mal? Sí, ja sé què em direu. Sé que només ha estat un mal dia, que són quatre mestres els que còmodament asseguts a les cadires critiquen, mentre miren el rellotge com despunta per sota la màniga. Quatre mestres que han agafat el rol d'oposició oblidant-se que en una escola tots hauríem d'estar remant cap al mateix cantó. Potser ells han deixat de remar, de fet, ben sovint penso, sinó han deixat el vaixell a l'últim port.
Quin símil més patètic
no plou
no sé si estic trista, enrabiada, descoratjada, desil·lusionada, fastiguejada, ofuscada, pessimista
hi ha d'haver més paraules per poder dir com em sento
no plou
i demà torne-m'hi. que no ha estat res. bon dia. què tal. què has de fer fotocòpies. apa. aneu-vos-en a la merda.
no plou
menys mal de M, T, J, M, M, M, I, E, M, G (quantes M treballen amb mi, no m'hi havia fixat mai), menys mal que encara hi ha qui manté els peus a terra.
jo els tinc enfonsats. entaforats a terra.
no plou
i ara què?
va torna-m'hi
no plou, sóc a casa, consciència tranquil·la, olor de sopar des de la cuina, el culet delmeurei, demà passat, i l'altre i l'altre, la xerrada d'ahir amb la N, l'A i jo parlant per les escales, l'abraçada de la meva mare, el meu metge de capçalera, el post escrit a mà al costat de l'ordinador, el tallat de després de dinar, 3 quarts d'hora d'oasis davant un llibre, saber cap a on vull anar i cap a on no vull
no plou
6 comentaris:
si almenys saps quin és el teu camí, ja és molt
A veure, tornem a començar. Antònia Font a l'iPod? Va vinga, digues tanmateix, i oblida a tota aquesta trepa, com si fos en s'estiu. Demà serà un altre dia. Què tal una pluja...d'estiu?
I si de cop cau el xafac tens paraiguïes.
demà plourà... potser
Mira-t'ho pel cantó bo: sort que no ets cantanta, perquè treballant amb tantes M potser et tocaria fer algun bolo amb la Marinarossell. I aixòs sí que seria gravíssim!
Collons! I sort que no plou! EN fi, això del vaixell és redundant però claríssim. Com a consol: a tot arreu hi ha pirates que enfonsen la flota. El que heu de fer és o enfonsar-los abans o ignorar-los.
Publica un comentari a l'entrada