Matí, 3 quart de 8.
Jo, caminant direcció a la feina, últimament i sempre acompanyada d'Antònia Font. Dins la meva bombolla musical tot es veu millor.
Camino ràpid i només em trobo a estudiants d'institut que es senten importants per començar a ser adults i aixecar-se d'hora, universitaris adormits que se s'enten importants per agafar el tren amb la carpeta sota el braç i la mirada rebel estudiada, treballadors adormits que se senten poca cosa i ja pensen en l'hora de plegar, jubilats desperts que se senten ells mateixos amb la barra de pa, el diari i un somrire. I jo. Dies com una jubilada i dies com una assalariada.
Passo pels carrers de sempre, travesso fent les mateixes diagonals i mirant els mateixos aparadors, a la cantonada del banc em paro: miro hora, dia i temparatura. Gran cartell digital. Dia: sí, m'he aixcecat el dia que em toca. Hora: seguint l'hori previst. Fred: coi, si que en fa.
Travesso, maleïnt els cotxes que ignoren el pas de zebra i passo per davant la plaça eternament en obres i per davant l'església. Ho confesso, passar per davant l'església, cada matí a pocs minuts de les 8, no em diu absolutament res. A la tarda, més prop de mi que ara, potser em desperta una fiblada i en els moments difícils, quan la consciència racional em falla, em veig empesa a encendre una espelmeta, sempre a la Mare de Déu dels Dolors.
Tot això, ho penso després. Després d'haver-me creuat a una noia d'uns 20 anys. Cua al cabell, sabates Converse, ipod, motxila penjant. Camina depressa i just al passar davant la portada, a uns pocs metres de mi, es fa el senyal de la creu. Sense parar, un gets automàtic mentre ves a saber què li sona a les orelles.
Segueixo el meu camí i ella el seu. I, em pregunto moltes coses. Qui és? Què fa? Va a missa els diumenges, i a la disco els dissabtes? És d'un esplai, s'ha fumat mai un porro, que en pensen els seus amics, ho faria si anés acompanyada per un grupet a les 6 de la tarda amb el carrer ple a vessar?
Aquesta noia em fa pensar.
En tot cas: Deixa de preocupar-te, Tarambana, i gaudeix de la vida.
Jo, caminant direcció a la feina, últimament i sempre acompanyada d'Antònia Font. Dins la meva bombolla musical tot es veu millor.
Camino ràpid i només em trobo a estudiants d'institut que es senten importants per començar a ser adults i aixecar-se d'hora, universitaris adormits que se s'enten importants per agafar el tren amb la carpeta sota el braç i la mirada rebel estudiada, treballadors adormits que se senten poca cosa i ja pensen en l'hora de plegar, jubilats desperts que se senten ells mateixos amb la barra de pa, el diari i un somrire. I jo. Dies com una jubilada i dies com una assalariada.
Passo pels carrers de sempre, travesso fent les mateixes diagonals i mirant els mateixos aparadors, a la cantonada del banc em paro: miro hora, dia i temparatura. Gran cartell digital. Dia: sí, m'he aixcecat el dia que em toca. Hora: seguint l'hori previst. Fred: coi, si que en fa.
Travesso, maleïnt els cotxes que ignoren el pas de zebra i passo per davant la plaça eternament en obres i per davant l'església. Ho confesso, passar per davant l'església, cada matí a pocs minuts de les 8, no em diu absolutament res. A la tarda, més prop de mi que ara, potser em desperta una fiblada i en els moments difícils, quan la consciència racional em falla, em veig empesa a encendre una espelmeta, sempre a la Mare de Déu dels Dolors.
Tot això, ho penso després. Després d'haver-me creuat a una noia d'uns 20 anys. Cua al cabell, sabates Converse, ipod, motxila penjant. Camina depressa i just al passar davant la portada, a uns pocs metres de mi, es fa el senyal de la creu. Sense parar, un gets automàtic mentre ves a saber què li sona a les orelles.
Segueixo el meu camí i ella el seu. I, em pregunto moltes coses. Qui és? Què fa? Va a missa els diumenges, i a la disco els dissabtes? És d'un esplai, s'ha fumat mai un porro, que en pensen els seus amics, ho faria si anés acompanyada per un grupet a les 6 de la tarda amb el carrer ple a vessar?
Aquesta noia em fa pensar.
En tot cas: Deixa de preocupar-te, Tarambana, i gaudeix de la vida.
16 comentaris:
Probablement deu portar rock satànic a les orelles, no? Mira, creure en déu no està tan malament, sembla que necessitem alguna cosa a la que agafar-nos. Ara, creure en la religió és ja una altra cosa, brrrrr!
Celebro la teva conversió a Antònia Font, jo sempre aviso, compte que enganxa. Ja he fet tard amb tu. Ens veurem en algun concert.
Déu està en totes les coses...(qui ho va dir això?);-)
amén!
Dona, jo només hi penso seriosament quan fan futbol i els veig sempre fent el senyal de la creu...tots són creients? No ho sé pas... però els deu donar confiança...
T'estranya que una noia de 20 anys faci el senyal de la creu? fa anys que no vas a missa o què? està ple de jovent! ;-)
Probablement no t'ho creus, però deixa de preocupar-te i viu la vida!
Salut
Estic amb en Xexu. El millor que una pot fer és començar el dia amb Antònia Font; a mi em vénen ganes d'anar fent saltets i cantant - per prudència no ho faig, però.
La meva mare quan enceta una barra de pa abans de clavar-li el ganivet li fa el senyal de la creu, això sí amb la punta del ganivet. Creient? Suposo que ho és per tradició tot i que no compleix els preceptes per ser una bona catòlica, apostòlica i romana.
No crec que ho fes anant acompanyada dels amics. No sóc creient, però crec que actualment la fe té molt mala premsa i sembla que sigui més "cool" ser ateu.
Bon post, salut!
Aida
I si hi creu on està el problema? i si no hi creu on hi ha el problema??
Hi cregui o no hi cregui jo no veig el problema, jo no soc creient i de tant en tant reso un pare nostre...encara no se molt be per que però.
Un petonas guapa i si, viu la vida!!!!!
Gaudeix de la vida, Anna, però preocupa't d'escriure un llibre, que cada dia ho fas millor!
Tarambana, era Déu, camuflat.
Salutacions Lefístiques... i Broquil·lianes.
mon germà ho fa sols seure al volant. i crec que el darrer cop que va anar a missa, a barcelona els carrers no eren asfaltats (petita exageració).
un gest imitat. una superstició. amb o sense la senyal de creu, com bé dius anna, a gaudir de la vida.
Jo faig com la mare de la Marta Cebrián per costum vist a casa... i una mica per superstició, no per creença. De totes maneres, sí que tinc pendent d'anar a posar una espelmeta a dos sants que m'estimo molt! Em posaré els cascos amb la meva selecció d'Antònia Font titulada «Bon dia» i hi aniré encantada! :)
Jo ho feia sistemàticament al passar pel 'pont de la Mare de Déu' amb la motocicleta. Ho feia sempre, passara el que passara: donava gas fins a mitjan pont, on hi era la Mare de Déu i en aquell moment soltava la mà del puny, sacrificant unes voltes del cilindre a càrrega de ralentí, per fer el gest.
Sigues feliç!
Viam si em sé explicar.
Crec que hi ha més gent preocupada per si hi ha gent preocupada per l'existència de Déu, que no pas gent preocupada realment per l'existència de Déu. Diria que a qui hi creu li preocupa poc el fet que existeixi Déu, ans (expressió molt escaient) al contrari. I a qui no hi creu, suposo que tampoc li preocupa.
Conclusió: que cadascú pateixi per les coses que cregui que ha de patir.
Però crec que tant els que no hi creuen com els que hi creiem estarem d'acord en una cosa: el que SÍ que és un motiu de preocupació és que la Marina Rossell encara no s'hagi retirat. Hombre, ya.
[b][url=http://www.uggsoutletsite.co.uk/]www.uggsoutletsite.co.uk[/url][/b] One more strategy to create passive cash flow is to get much more included in affiliate courses. Locate systems that fit your viewers and after that provide these good products to them. They will thanks for it and you'll come up with a small further funds.. This sites needs to be held current regularly. This could also serve as an avenue to set-up a lover foundation. Obtaining several inbound links in the direction of other weblogs or comedy club internet websites may be as well as factors to the comedy exhibit too..
[b][url=http://www.lovelouisvuittonbags.co.uk/]louis vuitton purses[/url][/b] An international ring of criminals are ripping off financial institution prospects at ATMs using high-tech gadgets to copy pin codes and accessibility their accounts. The crooks puta 'carbon copy' on the slot openingover the slot where by your card goes in to the ATM to study the card's magnetic strip. Mini cameras areconcealed making use of a covering that is putabove or within the aspect with the ATM to report the pinnumber getting entered..
[b][url=http://www.uggsunitedkingdom.co.uk/]uggs uk[/url][/b] In 2011 summer season, Louis Vuitton prospects the vogue space enters into a new era while it provides multiple fashionable inspirations to us. The Louis Vuitton monogram canvas is popularly recognised since the signature content the Louis Vuitton Organization uses to create its bags along with other leather-based accessories. It is originally cow cover leather then it undergoes some transformations to smoothen it for creating bags and components.
[b][url=http://www.cheapuggbootsonlinesales.co.uk/]ugg boots uk[/url][/b] It truly is unbearable to use both absolutely black or wholly glittering during the uninteresting winter months days. Really don't stress. LV has already occur up with the thought. In fact, the counterfeit Luis Louis Vuitton purses stand a much bigger part as opposed to legitimate Louis Vuitton purse. from the European Union, you will find about 18% of counterfeit Louis Vuitton purses. The signature monogram canvas was purposely developed on this type in the way by which that it's hard to counterfeit..
[b][url=http://www.louisvuittonwalletsmarket.com/]louis vuitton outlet[/url][/b] On the subject of hunting for bong or herb grinders, cyberspace is affected by web sites which have been specialized in furnishing an extensive range of using tobacco devices. From paper to rolling machines, rolling mats to cleaners and fluids, you can discover all the things you could possibly probably need whenever you search on the web. Not only could you search for and discover the objects you demand on-line, you are able to make your acquire and also have them sent instantly to the front door!.
Publica un comentari a l'entrada