"Salutacions a mi i a tota la meva família" em diu un tal ciakaru umaru des de l'altra banda del món i directe al meu email, gràcies, molt amable, penso jo i l'envio a la paperera de reciclatge.
És dilluns, l'escola és tancada i pagaria per veure quants pares i mares han fet el viatge a les portes de vidre ignorant les circulars i cartells que vam penjar la setmana passada. Dilluns 23 és festiu. Mai he entés els pares que són incapaços de recordar coses d'aquestes, pero en canvi saben perfectament les hores que deuen o que els deuen i els dies de vacances que podran fer i quan i on. Les dels seus fills? Ah, no axiò és una altra cosa totalment diferent. Gràcies per aguantar-los tota la setmana, quina putada que avui tanqueu.
9:25 am: acabo la feina del curset de formació.
I, ara què? Potser haguessis pogut dormir més...
Tan se val.
Ja tinc el dinar pensat: mongeta tendra i hamburguesa. Que avorrit. Però això no és important. Faré una quiche per sopar i en acabat, asseguda al sopar escoltaré la ràdio. Esperant que dilluns no acabi.
És dilluns, l'escola és tancada i pagaria per veure quants pares i mares han fet el viatge a les portes de vidre ignorant les circulars i cartells que vam penjar la setmana passada. Dilluns 23 és festiu. Mai he entés els pares que són incapaços de recordar coses d'aquestes, pero en canvi saben perfectament les hores que deuen o que els deuen i els dies de vacances que podran fer i quan i on. Les dels seus fills? Ah, no axiò és una altra cosa totalment diferent. Gràcies per aguantar-los tota la setmana, quina putada que avui tanqueu.
9:25 am: acabo la feina del curset de formació.
I, ara què? Potser haguessis pogut dormir més...
Tan se val.
Ja tinc el dinar pensat: mongeta tendra i hamburguesa. Que avorrit. Però això no és important. Faré una quiche per sopar i en acabat, asseguda al sopar escoltaré la ràdio. Esperant que dilluns no acabi.
12 comentaris:
i de què la faràs?
no sé si amb pernil dolçi formatge o bé de pastanaga i tants formatges que de fet no es nota la pastanaga... m'ho estic rumiant... de moment... ho decidiré tot escoltant minoria absoluta! ;)
per cert podries fer-hi una foto i enssenayr-nos si ta quedat igual de be que la que vam menjar el dijous eh?? O deixar-nos la provar...
Síiiiiiiiiiiii, quiche, mmmmmhhh...
Mentrestant, passa a recollir una merda de premi que m'he inventat per no passar a ningú, no té normes ni compromisos, però, què carai, els meus amics virtuals són una de les millors coses que m'han passat darrerament, que t'ho mereixes per benparida i ser "talqual", guapa!
Jo tenia festa divendre i es va acabar igual que s'acabara dilluns.
Qualsevol de les dues opcions de quiche em va bé, sort que no hi posaràs verdures! Ah no, espera, que no la podré tastar. Doncs llavors posa-hi el que vulguis.
Doncs nosaltres no hem tingut festa ni avui ni divendres, perquè clar... pobres pares!!!
Ni quiche ni ràdio ni res... Estava jo contenta!!
Uhmmm... una molt bona manera d'acabar d'aprofitar un dia de festa!
la clàssica de pernil i formatge és única... uffff, quina gana... i els que no ens dediquem a l'ensenyament, ni festa ni rés, tot i que de vegades, d'estranquis també escoltem el Minoria
Petons!!
Aix, a mi no m'agrada la quiche... LLástima!!!!
;-D
I que, que, com va queda l'invent, bo???
N'hauràs fet fotos per deixar-ne constància oi??, jo les primeres vegades que cuinaba ho feia, ara ja paso, jejejejeje.
Petonets bonica!!!!
Quins torracollons, aquests pares! A sobre més d'un es queixarà que no els vau informar com calia i per això no se'n recordaven... Santa paciència!!!
Bona, la quiche?
Publica un comentari a l'entrada