divendres, de febrer 27

Una blocaire

Avui al matí he vist una blocaire. No sé qui és, no sé quin bloc escriu, potser ni tan sols té bloc però és una blocaire. Per ara i sempre en els meus ulls.

M'he aixecat de bon matí, com si hagués d'anar a treballar, com si realment no tingués angines i estigués enclaustrada a casa, pels segles dels segles, amen. I, tot desestenent la roba, l'he vist: una blocaire de cap a peus.

Segurament no la diferenciaríeu dels altres, no la diferenciaríeu de mi. Una noia normal. Algú amb una vida com tu i com jo. Algú amb alegries i penes, com tots. Algú.

Però un algú que captava el sol, la llum, les fulles i el vent d'un matí de febrer en un parc d'una ciutat, a través d'una càmara fotogràfica. Una blocaire. Potser una blocaire sense bloc, potser una blocaire d'imatges, potser una blocaire que no sap encara que ho és, potser una blocaire amb fotolog, potser una blocaire a l'alça a Technorati, potser una blocaire novella, potser una blocaire en paper i diari com les d'abans, potser una blocaire en crisis, potser una blocaire en excedència, potser una blocaire... Potser una blocaire com tu i com jo i, com tots els que no ens llegeixen.

14 comentaris:

òscar ha dit...

potser algú amb ganes d'explicar coses. unint lletres o oferint una petita imatge del mon. potser una blocaire com nosaltres.

Oriol ha dit...

potser una blocaire que li deixem comentaris, potser una blocaire que no. Potser una blocaire com nosaltres.

zel ha dit...

Preciosa, una blocaire no neix, es va fent...i els quit enim el cuc el sabem veure als altres...Tarambaneta, cuida't, nina!

Llum ha dit...

:-D

Des de casa, també xunga, et vinc a dir que m'ha agradat molt aquest post.

Tots som blocaires, som una raça especial. Encara que estiguem en excedència, encara...

Jo Mateixa ha dit...

Coincideixo amb la LLUm (fins i tot en el estar a casa mamaltona), els blocaires som un especimen curió, i quasi be únic podriem dir :-)

Un petonas i que et milloris rebonica!!!!

elur ha dit...

Tarambaneta, quan trobis la foto en algun bloc ens ho dius, eh? que si captava tot això ha de ser una blocaire molt interessant!!

A millorar-se mossetes!!!! Cuideu-vos i que is cuidin!! (sobretot això últim!)

Dan ha dit...

Ai! Els de la germandat mundial de blocaires reconeixem als seus membres a primer cop d'ull. Abans i tot que ells mateixos!

XeXu ha dit...

Uf, des de fa temps que, sumat als típics 'aquest fa cara de francès, o d'alemany', també vaig pel mont pensant, 'aquest/a té una pinta de blogaire!!' i intento imaginar qui poden ser, gent que jo conegui de per aquí, com si no hi hagués gent al món, i blogs que no conec.

El veí de dalt ha dit...

"Invasió subtil", de Pere Calders. Llegeix-lo.

Núr ha dit...

mmmm... Crec que encara no he arribat a aquest extrem! De moment em conformo a cercar aquells que tenen cara! hehehehe
Li hauries d'haver cridat «Eh, blocaire!!» a veure si es tombava a saludar-te! ;)

Violette ha dit...

A mi em passa com a Xexu, de vegades espio els de la feina i penso, seràs "tu"? o "tu"?? Sobretot després d'haver-ne enganxat un a l'ordinador de la sala deixant un comentari a... aarg! no ho vaig poder veure!!!
D'un altre company diuen els alumnes que els ho va dir ell mateix però no els va donar el nom del blog. I jo me'l miro i penso: sabrà coses ocultes de la Violette?
Estem fatal... Però encantada de viure entre tots nosaltres
;)

anna ha dit...

El fet de convertir-te en blocarie et passa quasi sense adonar-te'n...així q és molt probable q aquesta personeta q has vista voltar acabi deixant posts x aki i allà...jo vaig començar així i ara...ara no puc viure sense els blocs, tot i q tb stic malalta, amb les meves inseparables angines, xo amb els blocs prop meu!!! hauria d'adonar-se'n haviat, et fant la vida molt més agradable!!!!!
annna :)

Jordi Casanovas ha dit...

jo també vaig veient blogaires... fins i tot una vegada vaig acostar-m´hi i vaig preguntar, perdona tu tens un blog oi?... i no

mariona ha dit...

tothom que té alguna cosa a explicar pot ser blocaire...


un petó