dissabte, de març 7

Nylinisme

Què em pot dur a escriure després de tants dies? De tantes hores, tants minuts, tants segons, tants de tot? Doncs sens dubte, un post. Un post m'ha dut aquí.

Avui m'he aixecat, i he pensat que us dec una explicació. Mancada de temps i idees, he trobat una altra noble afició que omple el meu esperit. El col·leccionisme.

El neguit d'escriure, la fruïció en la lectura de comentaris, l'avidesa en la lectura de posts d'altri, la fam de comentar blocs aliens queda compensat a cop de targeta de crèdit. Típic de mi, no ens enganyem.


No puc parlar amb termes generals, però en el meu cas el col·leccionisme va començar de manera casual i no semblava que hagués d'anar a més. Va començar amb forma d'esfera temporal. Vaja, vaig comprar un rellotge.

Tic, tac, tic, tac, tic, tac... se sent a la cuina. I, enlloc més. Perquè no col·lecciono rellotges, jo. Ni coses esfèriques, ni coses temporals, ni res d'això.

Al cap d'uns mesos a l'obrir un regal de reis vaig trobar-me amb dues preciositats rectangulars metàl·liques i a partir d'aquí vaig veure'm catapultada cap al col·leccionisme més ferotge. Fins a donar la gran campanada la setmana passada, campanada que va obligar
almeurei a fer 4 forats a la paret per penjar un altre objecte preuat més. Va disfrutar i tot, amb la seva caixa d'eines trepant, tacs, visos, martell, anivellador per si un cas... d'on ha sortit tot això?

Que ens estem preparant per fer una obra d'enginyeria domèstica? I, si estem tant preparats perquè encara tenim 2 quadres per penjar a l'estudi? I com disfruta el paio, que si tac amunt, que si vis avall, que si quan mesura del sostre al forat... que si no sé pas com ho farem, ara he tocat viga, passa'm la barrina... Crec que els homes i les dones som la combinació perfecte, perquè sense les nostres idees
ikea, penjar quadres i rei, he pensat que... aquesta faceta bricomaniaca quedaria sense explotar i les caixes d'eines tan ben ordenades s'omplirien de pols... I l'equilibri universal trontollaria... I, el món s'acabaria i jo no podria seguir comprant i comprant i comprant i... estic a punt de tenir una crisi d'ansietat! Com les que té elmeurei, quan entra al nostre compte corrent comú online i jo em veig obligada a fer cara de bona nena i dir que no passarà més. Que perdó, però que no es preocupi que aviat començaré a comprar roba de temporada i ja no hauré de compensar aquesta ansietat de shopping addict. Que ja estava avisat d'abans, que no em pot acusar de res... a mes a més, quin tribunal no m'absoldria amb el meu culet respingón?

Per cert, les proves del meu delicte:






(Graphisme Valérie Nylin)

7 comentaris:

òscar ha dit...

amb el teu gust i la traça del teurei emulant al barbut del bricomania us quedarà un niuet ben llampant.

jo no sé posar ni un quadre a la paret.
ara, anant al súper soc un hacha (o destral!) o, al menys, això em diu la meva reina. :)

Tirai ha dit...

Quan he llegit col·leccionisme, he pensat, no pot ser, la Tarambana no fa pinta de col·lecccionista. Veient el que col·leciones, ja ho entenc. Per cert, a casa, també, tinc un quadre per penjar si alteurei se li acaba la feina ja sap (quin morro que tinc per escrit)

XeXu ha dit...

Deu ser per això que es van inventar les parelles, per poder complementar-se en totes les tasques, per exemple, un s'ho gasta tot, i l'altre es posa les mans al cap. S'ha de repartir la feina!

Violette ha dit...

Digues que sí!! Si és que són una monada aquestes coses de la Nylin...
Una abraçada, Tarambana!!

Laura ha dit...

Me encanta!!

zel ha dit...

Uix, preciosos, molt i molt...i per cert, jo, amb les coses d'Ikea m'hi faig mal...

Zincpiritione ha dit...

Aixòs de les caixes aquestes és una autèntica plaga! És que n'hi ha per tot! Només falta que treguin la caixa per guardar les altres caixes i el cicle (diga-li cicle, diga-li matrioxka, diga-li putubucle) s'haurà tancat!