dimarts, d’abril 7

Tant a explicar

Tornar a escriure després de setmanes es fa estrany. Diria que costa i tot. El problema no és pas posar una lletra rere una altra, això rai. El problema són les paraules, que una rere l'altre haurien de tenir sentit, haurien d'enllaçar-se per acabar volent-vos dir alguna cosa.

Però no sé quina.


Sé que les vull escriure, posar-les en renglera i deixar que les llegiu. Sé que encara vull estar una mica més aquí, no tant com abans, no tan poc com ara. Vull explicar-vos que per sopar he comprat pa de nous i olives, i que pararé taula per 6. Vull dir-vos que ja he omplert l'armari dels colors de la primavera i que he guardat les botes i m'he calçat unes Camper, vull explicar-vos que per fi he vist Casablanca i m'ha agradat, vull llegir-vos i comentar-vos, vull llegir-vos en silenci i no dir-vos que he passat per casa vostra, vull explicar-vos que he comprat un gerani que serà preciós, i que per dinar menjaré pasta fresca d'una botiga que he descobert que la fen ells mateixos i que casualment, sense jo saber-ho, són els pares d'una alumna meva. El món és molt petit.

Sobretot el meu, però hi ha tant a explicar...

_________________________________________________

397 + 103

Cosetes que m'han passat per caparró...

15 comentaris:

Joana ha dit...

Quantes vegades entro i llegeixo en silenci.Tanco i no et dic res però m'agrada llegir les teves paraules trenades i tot el que vols dir.
Ja és primavera i fa il.lusió canviart la roba i portar sandàlies i segur que faràs un sopar per llepar-s'hi els dits...
Que vagi molt bé!

Violette ha dit...

Doncs m'agrada com ho expliques, així, tal qual, enllaçant totes les paraules per fer frases fresques i boniques, àgils i colorides, a punt per menjar i olorar.
Que bé, has tornat just quan em començava a preguntar on carai t'havies ficat!

Tirai ha dit...

500? Felicitats!
Espero que continuïs per aquí durant molt de temps!
I llegir totes les coses que tens per explicar!

Puji ha dit...

Ep ! 500! Felicitats! Encara que només passis de tant en tant, tu ves passant, val?

Una abraçada, Tarambana!

Striper ha dit...

Et trobem a faltar.

XeXu ha dit...

Confio que això és només una fase, que si no expliques tot el que tens per explicar, és perquè estàs massa enfeinada fent les coses que ens explicaries. I això és bo, hi ha vida fora de la blogosfera! Sempre és agradable la teva aparició, sempre és motiu per venir cap aquí corrent. Així que sigui poc o sigui molt, personalment et dic que jo si que vindré, i et faré saber que he passat, a poc que em vingui al cap per comentar.

A més 500 Tarambaposts... ho hauria d'haver mencionat primer, és una xifra tan maca... moltes felicitats, m'encanta que hi hagis arribat. Però saps que m'agrada més? Que ja et queda menys pels 1000. Ànims, tu pots.

elur ha dit...

Si les paraules que et costa enllaçar han de ser com aquestes d'avui benvingudes siguin! M'encanta aquest post Tarambana!!! I felicitats pels 500!!!
Petonassos!

DooMMasteR ha dit...

Sí que se't troba a faltar, sí! :-)
500 posts! Mare meva!

Laia ha dit...

Carai, moooltes felicitats!! I mica en mica, que encara que en tinguis ganes, si les paraules no flueixen ja vindran...

:)

Jordi Casanovas ha dit...

500! moltes felicitats!i tant de bo estiguis una mica més aquí encara que no sigui tant com abans i no tant poc com ara.

Dan ha dit...

Explica , explica!
500 tarambanades?!!! Uauuuuu!

anna ha dit...

Buff, 500...i algun tan ben resumidet com aquest quina "espasa" estas feta!
Felicitats, i cuantes coses a dir...altre cop felicitats xq vol dir q tens una "vida"!

anna ha dit...

Ah, per cert tu q saps i expliques tant, fes-me un favor i informem sobre el famós, valorar i sembla q per molts conegut: goji, please!
on jo visc, a Berga, un part de la setmana, cada cop q els demano això em miren com si vingués de "marte"...
T'ho agrairé!!!!

anna-carri.blogspot.com
asiau!!!!

Anònim ha dit...

La veritat és que si que se't troba a faltar, entrar i trobar un escrit d'aquells tan frescos, misteriosos i encriptats, que et deixen pensant i somrient a l'hora. Sóc seguidora silenciosa des de fa temps, i potser la part positiva de que can Tarambana hagi baixat el ritme, és possible que sigui perque les cabòries i els embolics de cabdells de llana de la Tarambana, s'han anat desfent amb el solet que va començar a escalfar el culet més respingón de tota Catalunya juntament amb el del seu rei, per deixar pas a una felicitat obnuviladora. Fora conyes, de vegades potser el el fons del fons somric quan veig que no hi ha post nou, perque això vol dir que ets feliç.

Llum ha dit...

Jo també vaig tard, escric poc, i llegeixo tard. Però acabo llegint :-D

Felicitats pels 500 posts, Tarambana! Jo crec que els he llegit gairebé tots!

I seguiré llegint. Mica en mica. La teva mica en mica i la meva mica en mica :-D