dijous, d’abril 9

La meva placeta

Fa solet i des de la terrassa sento skaters a la plaça de sota. Em sap greu, però no m'agrada. Bé, de fet no me'n sap gens de greu, que no m'agradin els skaters.

No m'agrada veure com cada banc de la placeta rep cops. M'agrada més sentir jugar els nens dels veïns i les rialles de les famílies que els cau la baba.

La placeta de sota a casa és una placeta petita. Té uns quants arbres i una tanca de fusta amb gronxadors dins. Hi ha un cartell de "gossos no" i unes quantes papereres. Ben mirat, potser hi ha més ciment que verd, però és una placeta maca.

Cada matí dos o tres nois es paren als bancs i estiren els abductors. Ara un, ara l'altra. Després segueixen el seu camí cap a casa.

A la tarda la placeta s'omple de nens i nenes. Iaies amb nets, i pares i mares esforçades que juguen a pilota.

Ara que fa bon temps, els balcons de la placeta s'omplen de flors i de finestres amb cortines enretirades. Els tendals es despleguen i les taules de teka s'espolsen la pols. Cap al vespre, algun fumador auto exiliat surt i s'arrepenja a les baranes de ferro. I de nit, les parelles es fan aquells petons sota el cel de nit, asseguts als bancs de fusta.

És una placeta tranquil·la i serena, deixa sentir de lluny els cotxes i de prop les fulles dels arbres. No és la placeta més bonica del món, però des del sofà estant em fa sentir aïllada de la resta ciutat.

12 comentaris:

DooMMasteR ha dit...

Realment has escolit un molt bon lloc per viure. I que duri!

XeXu ha dit...

Caram, quina tranquil·litat, ja t'has buscat un bon raconet, ja. Quina sort.

Striper ha dit...

Jo també vull un raconet com aquest.

Jordi Casanovas ha dit...

quines coses fan les placetes...

anna ha dit...

Ei, jo visc en un lloc quasi idíl.lic, xo definitivament la teva forma d'explicar-nos-ho, com sempre fa q s'hi converteixi realment, fa de la placeta el lloc més trankil i reposat del món!
Quina sort!

annna:)

skorbuto ha dit...

Jo encara no en tinc d'skaters a sota casa i això que, per una d'aquelles rareses de la política municipal, en puc gaudir d'un parell de parcs infantils i una llarga i ampla vorera per passejar.

Va ser a l'estiu que vam patir de marrecs amb ciclomotors que van convertir la vorera en la seva pista de carreres fins que vam emprenyar tant els urbans que al final van venir a posar ordre (la una de la matinada no et fa feliç despertar-te pel só d'una moto.)

Què vols que et digui, els skaters els he vist a d'altre parc, fent les seves bajanades on no hi passava ningú i en un lloc on poca cosa tenien a trencar, a més van parar perquè passés sense haver de demanar-li-ho. Potser eren bons skaters.

òscar ha dit...

petits oasi que bernissen l'entorn d'on vivim. en tinc, a trenta segons, una de ben semblant però amb una gran xemenia (inutilitzada, eh) al mig.

Violette ha dit...

No he viscut mai a cap casa que tingués una placeta al davant... Falti...

Jo Mateixa ha dit...

I es que de tant en tant necessitem aïllar-nos del mon, oi bonica??

Saps, he vist la teva plaça, a la meva ment, i t'he imaginat allà, mirant, rient, per que no...petonejant...que macu :-)

Petonets bonica!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

sembla un bonic racó per mirar-lo i sentir-se còmode

Joan ha dit...

La Plaça del diamant

sargantana ha dit...

ho espliques d'una manera que es realment bonica ...
es una sort!!
sargantana