I, si tornés a escriure?
I, per fi em deixés d'excuses paranoiques i em plantés davant de l'ordinador a escriure, escriure i escriure?
Que si la Tarambana ha perdut l'essència.... Que si no tinc temps... Que si, que tinc temps però no temps per viure, i sense vida no hi ha escrit... que si he madurat, però no passa res, havia de passar... que si prefereixo estar al sofà, que si ja ho faré demà, que si un descans va bé a tothom, que si total no em llegeix ningú, que si tampoc tinc gran cosa a dir, que si tinc son, mandra, gana, calor, angoixa, el cervell sec, els ulls cansats, la imaginació buida, els vestits per endreçar, la tele oberta, el te que es refreda, els últims posts massa llunyans, els propers massa difusos, a la nevera res, al congelador menys, el llibre de receptes desaparegut, l'email abandonat amb 96 missatges, gràcies per l'spam i perdó per la tardança, que si... que si, que si.. que un dia tornaré. Quan? Em dius. Un dia... dic jo. Però el dia mai és avui.
Tret d'avui. Quan al tren, camí de la feina, he deixat anar dos posts, que a la tarda he vomitat d'amagat davant l'ordinador fent veure que treballava, benvolgut, benvolguda el CEIP...
Serà la calor, la claror, el vent, les flors que floreixen, que per fi em dec haver retrobat després d'un curs escolar terrible, i d'un any construint el meu niu, piu, piu, piu.. no ho sé... Però avui, descalça per casa, amb un te al costat i la bossa de tai txi a l'altre, escric aquest post i, coi, que no n'escrigui un altre. I, un altre i un altre...
I, per fi em deixés d'excuses paranoiques i em plantés davant de l'ordinador a escriure, escriure i escriure?
Que si la Tarambana ha perdut l'essència.... Que si no tinc temps... Que si, que tinc temps però no temps per viure, i sense vida no hi ha escrit... que si he madurat, però no passa res, havia de passar... que si prefereixo estar al sofà, que si ja ho faré demà, que si un descans va bé a tothom, que si total no em llegeix ningú, que si tampoc tinc gran cosa a dir, que si tinc son, mandra, gana, calor, angoixa, el cervell sec, els ulls cansats, la imaginació buida, els vestits per endreçar, la tele oberta, el te que es refreda, els últims posts massa llunyans, els propers massa difusos, a la nevera res, al congelador menys, el llibre de receptes desaparegut, l'email abandonat amb 96 missatges, gràcies per l'spam i perdó per la tardança, que si... que si, que si.. que un dia tornaré. Quan? Em dius. Un dia... dic jo. Però el dia mai és avui.
Tret d'avui. Quan al tren, camí de la feina, he deixat anar dos posts, que a la tarda he vomitat d'amagat davant l'ordinador fent veure que treballava, benvolgut, benvolguda el CEIP...
Serà la calor, la claror, el vent, les flors que floreixen, que per fi em dec haver retrobat després d'un curs escolar terrible, i d'un any construint el meu niu, piu, piu, piu.. no ho sé... Però avui, descalça per casa, amb un te al costat i la bossa de tai txi a l'altre, escric aquest post i, coi, que no n'escrigui un altre. I, un altre i un altre...
9 comentaris:
És de veritat això que dius? Tarambana torna?? Iupiiiii!!!! Bé, no ha marxat mai, almenys al meu entendre, ho considerarem unes vacances amb alguna aparició esporàdica. Home, que sí que et llegim, que potser no som res de l'altre món, almenys jo no, però algú som. A veure quines sorpreses ens prepares, a veure si observarem aquesta maduresa recentment estrenada, o per contra tornarà l'esbojarrada Tarambana. Tant és, sempre serà un plaer llegir-te. Et dic bentornada, ja o m'espero una miqueta, per si de cas?
i jo que me n'alegro.
l'esència (tarambanianna o no) tal com vé, torna. i al tren sembla que sol tornar amb força empenta.
abraçada!
Doncs res, escriu, escriu! Que per aquí tenim moltes ganes de llegir-te :D
I tant que sí, hombre, ya! ;)
Això que no et llegeix ningú ... Potser no comentem gaire, però anem tots atabalats, ara de llegir i tant que et llegim!
Jo passo gairebé cada dia per veure si hi ha post nou! tornes? iuhuuuu!
Tots passem per moments que sembla que no podem escriure, no podem amb les classes, no podem amb el pis... Però som moments.
Encantada que hagis tornat!
hehehehe! Doncs sí que sembla que vas escriure'n un altre, i un altre, i un altre...
Publica un comentari a l'entrada