Tots cinc asseguts al voltant de la taula. Malgrat tot, cafè, cava i galetes. Però, per primer cop sento la seva presència. Quina tonteria, ja hi era l’últim cop que ens vam veure plegats. Però encara no ho sabíem.
Aquests últims anys, no l’hem oblidat mai. Sempre hi ha estat, silenciós, adormit. Acompanyant-nos a cada visita al metge i deixant-nos lliures a la sortida.
Fins aquest divendres.
I, quina puta merda. Altre cop. Què voleu que us digui. Devem tenir tots els números.
Així de cru, així de clar.
I ja està.
Aquests últims anys, no l’hem oblidat mai. Sempre hi ha estat, silenciós, adormit. Acompanyant-nos a cada visita al metge i deixant-nos lliures a la sortida.
Fins aquest divendres.
I, quina puta merda. Altre cop. Què voleu que us digui. Devem tenir tots els números.
Així de cru, així de clar.
I ja està.
