No puc escriure'n. I, no sé quan podre.
Deixeu però que aquest sigui el meu refugi, que aquí res dolent passi, que aquí pugui oblidar el meu cor encongit i el nus a la gola.
Deixeu però que aquest sigui el meu refugi, que aquí res dolent passi, que aquí pugui oblidar el meu cor encongit i el nus a la gola.
15 comentaris:
No pinta gens bé aquest post, però espero que sigui el que sigui es pugui solucionar aviat.
Nineta, què et passa? Pensava que el fet d'adonar-te a la Llongueras que t'havies de preocupar més de «tallar-te el cabell» t'havia servit d'alguna cosa i veig que potser no ha estat així... O és que aquest article està relacionat amb alguna altra cosa?
T'envio molt ànims i molta força per a superar el que sigui que et fa estar així, preciosa! Molts petons i una abraçada ben gran!
sigui el que sigui, cuida't molt i demana tota l'ajuda que et calgui per seguir endavant, per desfer els nus de la gola i per eixamplar el cor.
El teu blog traspua que al darrera hi ha una bona persona ( que entre altres coses escriu molt bé), i al final de tot això és la única cosa important d'aquesta vida.
has pillat un missatge sospitós al movil del teu reietó?
segur que tot té una explicació , dona.
això no ho has ni de demanar Tarambana, més que tarambana!
et porto una mica de l'aire fresquíssim i pirinenc d'ahir, també unes quantes flors magentes de salees (ni ideia de com s'escriu, tu) que alegraven el paisatge verd i blau... una mica i força del silenci i de la calma que es pot trobar rondant els 2.500m. ... ah! i també una abraçadassa!!
:*) cuida't! i sobretot, sobretot que't cuidin!
Umm, millor no ficar-se en el que pugui ser, però desitjar que passi aviat el que et genera aquest nus. Com et diuen per aquí, cuida't i deixa't cuidar. Una abraçada fortíssima.
Buf! Jo avui, també, necessito aquest espai on no passi res dolent!
Ànims, noia! Una abraçada ben forta!
sort i que passi aviat.
molts i molts anims. Endavant tarambana!
Ui ui.
Sigui el que sigui. Aquest es el teu refugi, el castell, el racó teu i només teu.
Anim!
Ais...
ànims i que no siga res!
Ara és el moment de refer forces: molts gelats i pendre la fresca en una terrassa amb els amics i el reietó. Ànims i que passi tot ben aviat !
La combinació dels dos darrers posts, salpebrada amb els més recents, no augura bones notícies.
Abraçadíssima. Cal ser fort, i recordar que es té gent a prop que t'estima i estarà al teu costat.
...espero que passi, si és que pot passar. Sigues forta, com diu la musa i deixa que la gent del teu costat estigui ben a prop. Un pitonet, bunika!
és el teu racó, x això, la teva gent s'hi pot apropar, deixat cuidar, abarçar, estimar i mimar...escoltat...cuida't i d'aki a uns dies haurà passat el nus a la gola...i a tornar-hi! no sempre és de color de rosa lamentablement em diuen a mi!!!! i és q és així!
cuita't l'ànimeta i aviat staràs refeteta!
annna:))
Publica un comentari a l'entrada