Heus ací, una bonica localitat del territori català que es desperta amb un llunyà xiulet i al moment, mestresses de casa surten a esmolar ganivets.
Heus ací, una bonica localitat que es desperta de la migdiada al so d'un dringar i al moment, s'omplen els balcons de famílies a escoltar les noves: "Devots cristians se us fa saber...", i al cap de pocs segons una cadena de rings rings recorren els telèfons del pople.
Heus ací, una localitat que a les nits es desperta amb els crits del gallfer "quiquiriquí...", perquè el gallfer, parla idiomes i fa quiquiriquí... i quacquacquac, si cal...
Heus ací...un pople, que es desperta un 9 de juliol del 2009 i veu uns homenots vestits de taronges i grocs flourescents. I, veu automòbils grocs i taronges flourescents i sirenes grocs i taronges flourescents.
Són potser aliens?
Potser Fanta fa una campanya d'estiu a l'estil de...
Heus ací, una bonica localitat que es desperta de la migdiada al so d'un dringar i al moment, s'omplen els balcons de famílies a escoltar les noves: "Devots cristians se us fa saber...", i al cap de pocs segons una cadena de rings rings recorren els telèfons del pople.
Heus ací, una localitat que a les nits es desperta amb els crits del gallfer "quiquiriquí...", perquè el gallfer, parla idiomes i fa quiquiriquí... i quacquacquac, si cal...
Heus ací...un pople, que es desperta un 9 de juliol del 2009 i veu uns homenots vestits de taronges i grocs flourescents. I, veu automòbils grocs i taronges flourescents i sirenes grocs i taronges flourescents.
Són potser aliens?
Potser Fanta fa una campanya d'estiu a l'estil de...
I kissed you good bye at the airport.
I held you so close to me.
I said So here we are now and I can’t stop from crying Lilly.
I held you so close to me.
I said So here we are now and I can’t stop from crying Lilly.
Però en versió catalana i barata...
Et vaig besar al paller...
T'abraçava molt a prop
I vaig dir... aquí estem, cony quin fart de plorar, bua-bua-bua...
T'abraçava molt a prop
I vaig dir... aquí estem, cony quin fart de plorar, bua-bua-bua...
Potser el PlanE, del Zapatero, per fi arribava a pople, després que les neus es fonguessin i les grues poguessin travessar els ports...
Tots els vilatans estaven preocupats i miraven amb desconfiança aquella gent taronja i groga amb estris a les mans, que penjaven cartells grocs dient que l'endemà no podrien treure els tractors al camp en gairebé tot el matí i tarda... què passava... s'acabava el món? Per què unes tanques grogues aixafaven les petúnies de la senyora Palmira havia plantat?
Aquella mateixa tarda, tots reunits al bart del pople vam entendre-ho tot, a través de la TDT: que no havien hagut de fer ni obres a l'antena ni res. I, en saber-ho, vam córrer a les cases i vam llogar els balcons que donaven al carrer gran (bueno jo no vaig llogar res perquè jo no visc allà,) i vam lloar les pantorrilles dels ciclistes depilades i tots vam exclamar: "Benvingut Monsieur Champions!" "Benvenieu Rabobank", "Welcome Armstrong, com ha anat per la lluna?"
I, ens n'hem adonat que realment abans fem coses pels forasters de fora, que pels de casa pròpia. Així va el país.
5 comentaris:
jajajaja ... humorística descripció, anna, de la serp multicolor colpasant la vida del poble per unes hores.
falta que, com a bienvenido mr. marshall, els saludem amb alegria.
Nena, avui has estat especialment inspirada...i el POPLE, quin és????
jajajaajaja no sabia que paller era airport! ja tens raó amb el que dius...
em direu groller però a mi el rabobank...
Sembla ser que no només s'han colapsat els pobles, la gran ciutat ha rebut els ciclistes també i tot es deu haver convertit en un pollastre immens. Jo, sortosament, ni me n'he assabentat pel lloc on treballo i perquè sempre vaig per sota terra quan em desplaço. Com que m'interessa poc el ciclisme, i en canvi trobo que és trist parar-ho tot per aquests motius, em queda el consol que el país ha rebut el Tour amb un gran xàfec, i potser se'ls passaran les ganes de tornar a passar per aquí.
Publica un comentari a l'entrada