Faig Pilates i em sento una mena de Jane Fonda catalana, amb uns quants anys de menys i sense escalfadors roses a les cames.
Què aporta el Pilates a la meva vida? A banda d'un motiu per comprar-me roba d'esport nova, m'aporta un pensament profund cap a les celebrities dels Estats Units que paguen una pasta perquè els seus entrenedors personals els vagin parlant de coses com la Power House i els peus en flex, i l'apretar el melic i la respiració.
Sobretot respirem molt, com tot el que està de moda últimament. Inspirem, expirem... i així tota la classe. Inspirem, expirem... I, ostres ara m'acabo d'adonar que el verb expirar és polisèmic (treure aire i morir). I, que fort, tu... que encara recordo la paraula polisèmic. I, polisacàrid i poloroid. I, això que són paraules que no utilitzo normalment. Que curiosa la ment humana. Serà que de tant respirar les cèl·lules cerebrals han quedat oxigenades recuperant circuits aparentment en desús? I quina paranoia mental més gran? Els meus posts seran així a partir d'ara? O ja eren així però no ho recordo? I, la Madonna també pensa totes aquestes coses quan fa Pilates amb el seu entrenador personal? Amb qui segur que se'n va al llit. Com la senyora de fer feines rossa de l'escola. Que s'ho fa amb l'encarregat. I, per això a les de la planta baixa els perdonen que no siguin tan pulcres netejant... Follaran sobre la taula del meu despatx? Bdeeeeecs... quin fàstic. Per favor, quines imatges, per favor quina paranoia. Aquest no és el camí a seguir! Que s'acosta Nadal i els veïns ja tenen llumetes el balcó... Com quedarien al nostre balcó? Quant valen? Quants metres? Quant gasten?
Em penso que tinc tants pensaments al cap... que no puc pensar...
Què aporta el Pilates a la meva vida? A banda d'un motiu per comprar-me roba d'esport nova, m'aporta un pensament profund cap a les celebrities dels Estats Units que paguen una pasta perquè els seus entrenedors personals els vagin parlant de coses com la Power House i els peus en flex, i l'apretar el melic i la respiració.
Sobretot respirem molt, com tot el que està de moda últimament. Inspirem, expirem... i així tota la classe. Inspirem, expirem... I, ostres ara m'acabo d'adonar que el verb expirar és polisèmic (treure aire i morir). I, que fort, tu... que encara recordo la paraula polisèmic. I, polisacàrid i poloroid. I, això que són paraules que no utilitzo normalment. Que curiosa la ment humana. Serà que de tant respirar les cèl·lules cerebrals han quedat oxigenades recuperant circuits aparentment en desús? I quina paranoia mental més gran? Els meus posts seran així a partir d'ara? O ja eren així però no ho recordo? I, la Madonna també pensa totes aquestes coses quan fa Pilates amb el seu entrenador personal? Amb qui segur que se'n va al llit. Com la senyora de fer feines rossa de l'escola. Que s'ho fa amb l'encarregat. I, per això a les de la planta baixa els perdonen que no siguin tan pulcres netejant... Follaran sobre la taula del meu despatx? Bdeeeeecs... quin fàstic. Per favor, quines imatges, per favor quina paranoia. Aquest no és el camí a seguir! Que s'acosta Nadal i els veïns ja tenen llumetes el balcó... Com quedarien al nostre balcó? Quant valen? Quants metres? Quant gasten?
Em penso que tinc tants pensaments al cap... que no puc pensar...
5 comentaris:
Doncs mira, durant força temps de la meva vida si que feia servir molt la paraula polisacàrid. Però ells prefereixen que els diguin sucres.
Així m'agrada, aquests posts amb el compte enrera dels dies que falten perquè sigui Nadal!! ;)
ara segur que no aniré a fer pilates...
quina barra que els perdonin no netejar bé!! Què fort... Però bon Nadal! o encara és d'hora per dir-ho?
hahaha! A mi em passava una mica el mateix a classe de ioga! Ja em diràs tu quin panorama, intentar-me relaxar amb tantes coses al cap! hahaha
Publica un comentari a l'entrada