dilluns, de gener 25

Over the rainbow

Quinzenalment ens asseiem a la sala de mestres i assistim a un curset de formació. És un dels pitjors assessoraments als que he assistit. Ben bé no sé qui n'és el responsable de que les sessions siguin tan terriblement avorrides i que l'absentisme docent vagi en augment, però sospito que té alguna cosa a veure amb el bon home que ens intenta instruir. Simplement és soporífer.

La millor part de les sessions, són els primers minuts on asseguts mirem de relaxar-nos.

La T i jo, com sempre ens asseiem de costat, tanquem els ulls, braços ben relaxats i deixem que el bon home comenci a parlar.

"Deixem enrere les trifulgues del dia..."

No sé ben ve d'on surt, ni d'on ve, però al sentir la paraula trifulga ens agafa un atac de riure impressionant. Trifulgues? La paraula trifulga és insignificant davant el munt de merda que diàriament ens cau a T i a mi a sobre. Trifulgues! Que no em faci riure! Però me'n fa, i molt. No puc parar i per un moment em sembla que m'hauré d'aixecar i refugiar-me a l'aula del costat. T igual que jo es tapa la cara, jo li dono un cop de colze i quan ens n'adonem que estem muntant el numeret ens forcem a calmar-nos.

Prou. Respiro.

Ara ens toca fer cromo teràpia.

"Amb els colors de l'arc de Sant Martí pinteu el vostre dia..."

Gris. Pinto el meu dia gris. Un quadre abstracte amb totes les tonalitats del gris , del més clar al gris més fosc. Un crític d'art no en donaria ni un duro, un psicoanalista en donaria unes quantes sessions de divan.

No sé què em preocupa més, si el fet que ho vegi tot gris o el fet que no sàpiga que a l'arc de Sant Martí no hi ha aquest color. O, el que és pitjor que el meu arc de Sant Martí laboral sigui gris. O que de fet no hi hagi arc de Sant Martí.

Redéu, necessito les sabates vermelles de la Dorothy!


8 comentaris:

XeXu ha dit...

Bé, aquesta mena de reunions sempre m'han semblat força inútils. El que em preocupa més és que sempre dius que no estàs bé a la feina, que sempre tens problemes, i això de veure-ho tot gris... no sé, potser hi hauries de pensar una mica i veure si realment et compensa fer aquesta feina, que per altra banda, sé que t'encanta si és com ha de ser.

El veí de dalt ha dit...

hem de sortir a ballar, ja!

El veí de dalt ha dit...

hem de sortir a ballar, ja!

Striper ha dit...

Estic amb el vei!!

Tirai ha dit...

Trifulges! M'agrada que hi hagi qui, encara, la faci servir. Sí, sona poca cosa, això també, passa amb la majoria d'insults en català.
Pots anar a ballar com proposa el veí o llogar un estadi on poder fotre tots els crits del món.

Ja saps qui som oi? ha dit...

Anna Tarambana: ets un ocellet de plumes de colors i no pas grises.
Arrenca el vol ( i dona pel sac a tots ) i miret al mirall; el color gris es perque et falta anar a esquiar. Lliscar amb els teus esquis (comprats al Copos)i senti la brisa de l'aire acariciant la teva cara....

Emily ha dit...

Deixa els dies grisos. Agafa un blau o un verd :)

Zincpiritione ha dit...

Endavant les atxes, Tarambana! Que aquesta mena de gris no és tan gris quan és com aquest gris! No trobes? ;)