dijous, de gener 28

The in-laws, number 1

Després de 28 dies, crec que ha arribat el moment de fer una valoració del meu propòsit de cara aquest any.

Propòsit: Reconèixer la meva cunyada com un ésser respectuós, amigable i membre més de la família delmeurei.

Primer de tot, potser caldria aclarir qui és la meva cunyada: La meva cunyada és la parella del germà delmeurei, és la parella del meu cunyat. I, desafortunadament el destí i l'organització familiar ha fet que hagi de tolerar la seva presència amb certa regularitat. (Us asseguro que aquesta regularitat va millor que els Bifidus, perquè jo l'enviaria a cagar cada cop que hi penso)

He mirat de fer un llistat positiu d'ella, perquè la pogueu conéixer millor i ajudar-me a millorar en aquest projecte de creixement personal. M'he centrat en 2 punts, els he explicat i exemplificat.

1. Principis i valors. La noia, té principis i s'ha de reconéixer que difícilment renuncia a ells. Cosa d'admirar perquè jo mateixa sovint sóc incapaç d'assolir coses tan tontes com... que ella em caigui bé.

Exemple: No li agrada la verdura, per tant no en menja mai. La meva sogre sovint ha de canviar el menú per evitar que ella es vegi obligada a tastar llegums o verdures. Té 31 anys. Admirable... Pensar que la resta de la humanitat ja cap als 3 o 4 anys cedim davant les pressions maternes i cap als 20 i molts ens hem alienat tant que fins i tot comprem aquests productes... Em trec el barret. Un aplaudiment.

2. Higiene personal. És d'admirar la gent que cuida aquest detall i cal valorar-ho positivament. Ella posa especial cura en les dents, ja que du aparells.

Exemple: A taula sempre té cura de treure's les gomes dels aparells i dipositar-les cuidadosament al costat del plat, sobre les estovalles. En acabat, si la meva sogra no ha estat prou àgil per fer-les caure accidentalment a terra, les recull i se les col·loca al menjador mateix, no es renta les dents (malgrat sovint ho fem tots) ja que és evident que és prioritari tenir cura de la disposició dental. Sempre he opinat que compartir situacions personals ajuda a unir més la família i potser l'hauríem d'animar més a fer-nos partícips d'aquests petits moments. Però a casa (i quan dic casa vull dir casa meva i casa delmeurei), som estranys de mena, i hi ha coses que ens les guardem per la intimitat. Mira que som esquerps...

Estareu d'acord amb mi que aquest 2 punts tenen (pros?) i contres importants, de tota manera tenint en consideració el poc temps que he tingut per assolir l'objectiu no em dono per vençuda. Seguiré perceverant.
_______________________

The in-laws
: en anglès el conjunt de membres de la família de la teva parella, la família política. (Mother-in-law, father-in-law, brother-in-law...)

Post escrit amb el vist i plau delmeurei. (Què us penseu? A casa quan rajem, rajem junts!)

10 comentaris:

elur ha dit...

jajajajajajjajaja... és que per rajar separats vols dir que val la pena?!

ai senyor... jo no sabria pas si podria ni proposar-me el propòsit.

ànims!

petons!

viu i llegeix ha dit...

lo del bifidus, genial.
Amb el que has expicat, ara em concentro a trobar-hi "pros", i si els trobo, t'ho juro,, te'ls comunico. No prometo res, ja que la tasca sembla dificil.

Ànims

Tirai ha dit...

Oh! Això no es fa Tarambana! No, no es fa perquè em recordes el temps que criticar a la meva cunyada, ara ex-cunyada (ex-dona del meu germà), era un esport familiar. Ara com que és EX no és un esport familiar, és un esport practicat per tot el poble descaradament ;-)

Anna Tarambana ha dit...

elur, els necessitaré els ànims!

Viu i llegeix, si trobes pros fes-me'ls arribar urgentment, i jo urgentment et derivaré a una consultori d'aquells amb divan. ;)

Tirai, a veure si la meva cunyada és la teva ex-cunyada...

XeXu ha dit...

Em deixes més tranquil, perquè en el seu dia pensava que es tractava de la germana delteurei, i pensava que no s'ho agafaria massa bé si llegia això. Però sabent que és la parella del germà, i que a casa ho compartiu tot, fins i tot això, doncs ja és una altra cosa.

Ara faré d'advocat del diable, però a mi se'm posaria molt malament que la meva família 'rajés' de la meva parella per les seves 'peculiaritats'. Potser és incòmode per vosaltres, però no sé com deu estar el germà delteurei...

Striper ha dit...

Deu meu quina joia de cunyada.

Joana ha dit...

Hi ha "objectes" que a la taula no s'hi haurien de deixar mai, peró mai!
Ai! Marededéusenyor...sort que és la cunyada"política" :9

El veí de dalt ha dit...

Eo! Tens un emiliu meu a la bústia. Em dius alguna cosa? Records!

Gabriel ha dit...

Eii, Ana Tarambana, q tal?
El terme "in-law" era un terme que desconeixia però com molt bé algú va dir un cop, cada casa és un món i cada família política encara més.
Les cunyades i els cunyats són tot un món. "Rajar de la família política" és un esport molt estès en moltes famílies. Però el problema és sí aquesta família política forma part del teu nucli laboral.
Espero que no. Fa uns quants anys un servidor va tenir la seva cunyada com a "jefa" i ja et dic jo que no fou una experiència massa grata.
Espero que no et passi mai com el meu cas de mesclar família política i feina. ÉS un combinat letal.
Una salutació.

La RaTeta Miquey ha dit...

Què en son, de terapèutics, els blogs!!! ;) Quin fàstic deixar les gomes dels aparells bucals sobre la taula... tens tota la raó, és difícil ser amigueta de la cunyaaà!!!