Aquestes dues últimes setmanes han estat plenes de sensacions, de moments que no em deixaven volar, enlairar-me amunt. Sentia un pes dins meu i tenia un munt de sensacions contradictòries com la impossibilitat de desconnectar dels meus pensamens i alhora connectar per tal de ser més eficaç. I, jo no sóc així.
Avui el sentiment segueix dins meu, les espatlles i cervicals adolorides em recorden que un cop més he oblidat de cuidar-me, i al cap hi tinc mil coses que aquestes últimes setmanes no han anat tan bé com podien haver anat. Però avui fa vent, m'agrada que avui faci vent. M'agrada veure les branques del arbres de la plaça movent-se i la camisa de quadres blava assencat-se mentre es balanceja.
Aquesta setmana ha de ser per força millor.
Avui el sentiment segueix dins meu, les espatlles i cervicals adolorides em recorden que un cop més he oblidat de cuidar-me, i al cap hi tinc mil coses que aquestes últimes setmanes no han anat tan bé com podien haver anat. Però avui fa vent, m'agrada que avui faci vent. M'agrada veure les branques del arbres de la plaça movent-se i la camisa de quadres blava assencat-se mentre es balanceja.
Aquesta setmana ha de ser per força millor.
6 comentaris:
Que així sigui. Si les coses ja venen de cara, deixa que vinguin. Si volen seguir venint de cul, cop de puny a la taula i a veure què s'han cregut, hombre ya!
Segur que ho sera , vinga anims.
Vinga, ànims i bona predisposició. La vinent serà millor, i l'altre encara millor. I el vent ajuda a aclarir el cap, el neteja. Va, Tarambaneta, que el vent netegi el cap de sensacions difícils. Una abraçada.
Espero que tinguis una bona setmana. Quina bona olor de roba neta i suavitzant!
Que tinguis sort...i que la setmana sigui neta i clara, ja m'entens!
T'ho desitjo de tot cor: Bona setmana!
Publica un comentari a l'entrada