Aquest cap de setmana, com els vells chamans, he traspassat a la meva neboda una d'aquelles informacions que recordarà tota la seva vida. Són paraules que la marcaran per sempre i que com a tieta tenia el deure moral de fer-li arribar per assegurar que l'espècie humana segueix intacta.
Us transcric aquí aquest pilar de la saviesa:
"Hi havia una vegada una senyora que es va comprar un gos que es deia "Mistetas", i un dia passejant per parc el va perdre, així que va anar preguntant a la gent aveure si l'havia vist, fins que va trobar un senyor i li va preguntar "Ha visto a Mistetats?" i ell li va respondre "No, pero me gustaría verlas".
Us transcric aquí aquest pilar de la saviesa:
"Hi havia una vegada una senyora que es va comprar un gos que es deia "Mistetas", i un dia passejant per parc el va perdre, així que va anar preguntant a la gent aveure si l'havia vist, fins que va trobar un senyor i li va preguntar "Ha visto a Mistetats?" i ell li va respondre "No, pero me gustaría verlas".
Ara sempre seré recordada per la persona que li va explicar. Ara només espero que la meva sogra no m'ho tingui en consideració... Glurps...
_____________________________________________
Post escrit amb el vist i plau delmeurei.
11 comentaris:
Has contribuit molt favorablement a la perpetuació de l'acudit etern, el glamuros "Mistetas", jejejeje
Ja té l'edat suficient per saber aquest acudit, ja veig. I és que si no el saps no arribaràs a res a la vida. Li has fet un gran favor.
Es bo, eh???? ja,ja,ja
Sí senyor, amb tant d'internet i tonteries s'ha de mantenir la tradició oral!
Saps la segona part de l'acudit?
...vols dir que hi ha coses que més val que el món oblidi que han passat?
Jo també el recordo i a la persona que me'l va explicar :)
Ara veig que jo tinc una altra versió: l'home li contesta, No, pero me gustaría tocarlas
Mistetas for ever and ever....
Aquest acudit l'odio des de ben petit, jo també me'n recordo de qui m'ho va explicar, era un company de classe i no va entendre que no em petés de riure com ell.
Corria una versió de l'acudit en que la protagonista que perdia el gos era la Marina Rossell.
No cal dir que l'acudit acabava amb un senyor tot ofès responent: Eeeeeeeeeeeccssssss, no!! Ni ganes!
Una infantessa sense l'acudit del Mistetas no és infantessa ni és res.
Publica un comentari a l'entrada