dissabte, d’abril 17

Un dia de paper, plàstic, orgànic

Baixo decidida escales avall, amb una bossa a cada mà. No són ni les vuit, els carrers hi ha poca gent i jo enceto un nou dia. Un dia nou per estrenar, un dia perfecte, però sense saber com ja l'he cagat: he llençat el paper al contenidor del plàstic i el plàstic al contenidor de paper. Em sento com una criminal, fins i tot, aixeco la mirada esperant que ningú m'hagi vist.

Amb aquest càrrec de consciència encaro el nou dia fins arribar al migdia, on faig front a la tasca de llençar les escombraries orgàniques de casa.


Baixo decidida escales avall, amb una bossa a la mà. No són ni les tres, els carrers hi ha poca gent i jo enceto la tarda, una tarda perfecta. Aixeco la tapa del contenidor d'orgànica per llençar la bossa, al dipositar-la m'adono que algun inepte ha evocat una caixa de cartró dins el contenidor, i no puc evitar pensar: "Hi ha gent molt marrana". Amb aquesta contradicció encaro la tarda, una tarda perfecta...

6 comentaris:

Sergi ha dit...

Potser el dia era tan perfecte que ocupava tota la teva ment i estaves massa distreta per encertar el contenidor correcte. Però pel que sembla no eres l'única.

Unknown ha dit...

hahaha I encara t'has deixat una cosa. A les tres de la tarda, baixes l'orgànica?

zel ha dit...

Mira mira, jo estava així d'histèrica fins que algú em va dir
que ens cobraven 100 vegades per fer una feina que ja paguem... o sigui que tranquil-la!

neus ha dit...

mira que si li vas tirar tu tot anat despistada!

quin riure! m'agrada aquest post Anna!
Un petó!

joanfer ha dit...

No crec que sigui cap contradicció. La teva convicció sobre el que has de fer és clara; però tens el dret a tenir un "lapsus" algun dia, no?
El cas és considerar que, probablement, el que va llençar la capsa de cartró, també va tenir un lapsus... ;P
Bon post! ;D

Puji ha dit...

Uf! Aniràs a l'infern dels hippies!