Tot i que això no és del tot cert, d'escriure he escrit molt, he escrit notes ràpides amb mala lletra, he escrit post-its, he omplert fulls de substitucions, he omplert aplicatius, he redactat emails de feina i personals, he escrit la llista del super, he anotat números de telèfon, he valorat serveis externs, he avaluat alumnes en pràctiques, he guixat, esborrat, reescrit, reorganitzat documents d'escola, he fet títols per arxivadors, he anotat noms d'alumnes, preus de llibres, descomptes d'editorials, he fet mil anotacions a l'agenda, he omplert el calendari de la cuina, he anotat les pel·lícules vistes, copiat receptes de cuina, he escrit a la pissarra quatre paraules, he escrit DNI i he escrit mil post mentals que no han vista la llum. No cal que dir, que eren brillants, sublims però que van morir fonent-se entre els mil pensaments diaris.
Crec que estic en tanta crisis que no he escrit el post ni el dia que tocava!
Avui escric, però avui escric més de debó que cap altre dia d'aquests últims
7 comentaris:
Va, però a tu se't perdona l'endarreriment, és millor arribar tard que no arribar. Però ja saps, a veure si algun dels posts mentals acaba a la pantalla!
Tarambana!! Que t'hem fet un logo verd a c@ts especial per tu! A veure si ara no et combinarà tampoc...
Ara ve una època difícil i serà temporal, estic segur.
Molts ànims! ;)
Tranquil.la, a final de curs per força hem d'estar críticament crísístiques...
Dona, amb sort en unes setmanetes estem alliberades i tenim més temps per "escriure" coses de debò ;)
El més important és la intenció, no el dia...
A mi darrerament cada article em costa dies i dies de trencar-me el cap... Deu ser la calor!
Nena,
això es propaga com la mala llet envers els polítics... Però ens en sortiremm no ho dubtis!
Publica un comentari a l'entrada