Em dic Anna Tarambana i tinc un bloc. Tinc un bloc en el què no escric - Obviem, si us plau, el fet que ara hi estic escrivint, perquè sinó se'n va tota la reflexió a prendre pel sac. Malgrat no hi escric el què em defineix és aquesta frase: tinc un bloc, bé dos blocs. Perquè, posats a no escriure millor deixar d'escriure moltíssim.
Segurament, fins i tot si en lloc de posar Anna Tarambana, escrivíssim el meu nom real, el sentit de la frase seria el mateix: tinc un bloc. Per què? Doncs perquè trobo que el fum del cafè amb llet desdibuixant el paisatge té un post, que les olives apilades sobre l'amanida tenen un post, que la veïna que esmorza sola té un post, que m'he carregat el compte pro de flickr té un post, que l'hora en que amos desganats de gossos surten a passejar a la plaça de davant té un post, que la blancor de les cortines de casa té un post, que el 10 i el 17 tenien un post que no vaig escriure perquè només trobo llàgrimes i no paraules, que Estany de Mar i el seu blau turquesa tenien mil posts pixelats en imatges i que la vida, en general és un post, o mil post que jo no he tingut temps, o ganes d'escriure.
Com pot definir-me un fet que no aplico? Que algú m'ho expliqui?
Deixo la pregunta a l'aire, agafo un pilot verd, i apunto a la Moleskine un post que no sé si mai serà escrit.
Segurament, fins i tot si en lloc de posar Anna Tarambana, escrivíssim el meu nom real, el sentit de la frase seria el mateix: tinc un bloc. Per què? Doncs perquè trobo que el fum del cafè amb llet desdibuixant el paisatge té un post, que les olives apilades sobre l'amanida tenen un post, que la veïna que esmorza sola té un post, que m'he carregat el compte pro de flickr té un post, que l'hora en que amos desganats de gossos surten a passejar a la plaça de davant té un post, que la blancor de les cortines de casa té un post, que el 10 i el 17 tenien un post que no vaig escriure perquè només trobo llàgrimes i no paraules, que Estany de Mar i el seu blau turquesa tenien mil posts pixelats en imatges i que la vida, en general és un post, o mil post que jo no he tingut temps, o ganes d'escriure.
Com pot definir-me un fet que no aplico? Que algú m'ho expliqui?
Deixo la pregunta a l'aire, agafo un pilot verd, i apunto a la Moleskine un post que no sé si mai serà escrit.
8 comentaris:
Podria fotr't un rotllo de mil dimonis, però no cal, jo trobo el mateix que tu, fins asseguda a la tassa del wàter aquest matí he trobat un post que avui posaré...
És fàcil, hi ha èpoques mandroses, i ja ens acostem a la vida a 100 per hora, per tant el cos i el cervell es reserven...
T'he convençut?
Petons!
És necessari escriure, i més si cada volta que et passa algo o, simplement, alguna cosa et fa pensar... ho has d'escriure, deixar-hi constància, reflexionar sobre això.
Així que, amb explicació o sense, esperem que passes a net el que escrius a la moleskine ;)
p.d. és que a mi em passa el mateix!
Mira, m'agrada la definició que et fas, perquè ets blogaire, i això no canvia, escriguis o no. La definició m'agrada perquè me la puc aplicar a mi mateix, canviant el nom, i canviant que jo sí que escric les coses que em passen pel cap. De moment. Abans tu també ho feies, oi?
Així que tens un altre blog...
Zel, èpoques mandroses? Jo diria eres mandroses! Però, m'has convençut! :)
Mandarina, només si m'entenc la lletra! ;)
Xexu, de fet, tècnicament tinc 3 blocs. Però no ho dieu a ningú, que aquest tercer si que no vull que se sàpiga! Shhh....
què m'has de dir...
Hola :) t'acabo de conèixer pel XeXu i veig que té raó: t'escrius al damunt malgrat que puguis o no publicar-ho :) Com diria aquell: la vida és un post. (No sé qui és aquell però la frase queda millor així :P)
Per cert, la foto del teu perfil és una flor de lotus oi?
buff, jo també sóc blocaire amb molts articles no escrits... El més curiós és que tant els que hem escrit com els que no escriurem (però en què sí que pensarem), tots plegats, ens defineixen com a individus. ains...
Publica un comentari a l'entrada