diumenge, d’octubre 31

Fires

La nit d'ahir era ben negra, i  a través del vidre que feia de mirall, tot es confonia. Les noies que bevien te darrere nostre podien ser fora o a dins, i semblava no separar-nos res de la catedral, ni els murs de pedra, era com si flotèssim damunt l'Onyar. Mentre tastàvem ceba caramel·litzada.

Avui ens hem aixecat i el cel ens enganyava amb trossos blaus i grisos, hem corregut sobre el pont de pedra per no mullar-nos amb el diari sota el braç, fins arribar al portal, on l'olor de croissants i cafè ja ens esperava. No sé si anirem a fires, em fa mandra el soroll i les llums, de moment a casa ja s'hi està prou bé.

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Així viviu a Girona?? No ho hagués dit mai.

Tinc molt mal caure ha dit...

Girona i nostàlgia sempre m'ham donat la mà... Dos paraules que m'han acompanyat des de petit. Girona...

Anna Tarambana ha dit...

Xexu, que nooooooo!! Que estic xupant ADSL de la família!!! Estic d'invitada!

Tinc, si que et fa sentir una mica melancòlic...

Llum ha dit...

Oh, quina enveja!!!

I jo a l'exil.li, treballant el dia 1 de novembre (i el 29 d'octubre, el 12 d'octubre, l'11 de setembre, el 6 de desembre, el 8 de desembre)...

Que vagi molt bé per Fires!!!

Carme ha dit...

Convidada a Fires i sense ganes de sortir de caaaaasa? ;)

elur ha dit...

uns que vénen per Fires i d'altres que en fugim, sort que hi ha una mica de tot i de cada ;))

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Fires a Giroooooonaaaaa!!!
Nosaltres ens hi vam passar dissabte, en ple horari infantil. Ens vam salvar de la pluja... però no de l'allau de gent...