Fires

La nit d'ahir era ben negra, i  a través del vidre que feia de mirall, tot es confonia. Les noies que bevien te darrere nostre podien ser fora o a dins, i semblava no separar-nos res de la catedral, ni els murs de pedra, era com si flotèssim damunt l'Onyar. Mentre tastàvem ceba caramel·litzada.

Avui ens hem aixecat i el cel ens enganyava amb trossos blaus i grisos, hem corregut sobre el pont de pedra per no mullar-nos amb el diari sota el braç, fins arribar al portal, on l'olor de croissants i cafè ja ens esperava. No sé si anirem a fires, em fa mandra el soroll i les llums, de moment a casa ja s'hi està prou bé.