diumenge, d’octubre 17

Home sweet home

Anar a Barcelona em cansa. Primer de tot pensar si he dir "Baixem a Barcelona" o "Pujem a Barcelona", sempre m'ha costat molt i a vegades ho desaprenc i ubico Barcelona a una distància geogràfica que no li pertoca. Sempre que vaig a Barcelona, penso que no sé si com a turista m'agradaria. Té gràcia, perquè estrictament jo sóc una turista a Barcelona. Encara recordo la brillant conversa amb una barcelonina xavà:

"I, tu d'on ets amb aquest accent tant tancat? De Mallorca?"

Si les mirades haguessin matat, aquesta noia estaria morta, no tan sols per servidora, sinó per les mil mirades que des de Mallorca li haguessin clavat. És cert que prop d'on visc hi ha aigua, però el cabal i la topografia indiquen clarament que és un riu, i no un mar.

Aquest cop no hem vist el mar, tot i que ens hem acostat prou a Colom. Puc intuir una ciutat bonica, però no sé què em passa, potser és que en el fons sóc d'una petita ciutat, però sempre que m'hi passejo crec que tothom del meu voltant és un terrorista potencial, o un traficant... No sé si m'agrada Barcelona. Si d'acord, recordo algun lloc memorable, petits tresors, bars amb encant, places tranquil·les i gent com jo passejant, però la massa de gent, turistes, estàtues, top mantes, idiomes estrangers, pobres remenant escombraries, olor de pixats en carrers que podrien ser bonics i botigues, moltes botigues, massa botigues em fan venir ganes de tornar a casa. 

A casa on fa una mica més de fred, hi ha poca gent els carrers i els diumenges només pots passejar, anar al cinema o fer un bon beure en algun racó tranquil... S'hi està tan bé a casa.

7 comentaris:

Sergi ha dit...

I com enyoro jo Barcelona, precisament per algunes coses de les que dius. Que bé que no tots pensem igual, que si no seria tot molt avorrit. A mi m'encanta la city, espero tornar-hi a viure aviat. El concepte 'aviat' és molt relatiu. Però bé, si et passeges pels llocs de turistes, és normal sentir-te una turista més. De Mallorca dius?

Anna Tarambana ha dit...

Xexu, de Mallorca! Quin riure! Et ben juro que jo parlo del tot estàndard, potser tinc alguna expressió molt pròpia de la meva ciutat, barrejada amb les de la ciutat delmeurei i "espolvoreada" per les arrels de Girona, però res més! Vaja, que dialectalment sóc una avorrida!

Martulina Divina ha dit...

Mmmm, jo de poble, vaig anar a viur de petita a Barcleona, al barri de Gràcia quan encara no era tan bohemi i hiavia les botiguetes de barri portades per gent de tota la vida. Quan vaig créixer i vaig voler sortir del niu ni lloguers ni compres eren vàlides a Gràcia (només ho podien adquirir rics o estrangers)...total que vaig anar a parar a Sant Martí...tampoc hi vaig estar malament...però a l'hora de renovar lloguer vaig fer un cop de cap conservador i vaig anar cap a l'interessantísim món de les hipoteques....això sí, a una ciutat petita, del Vallès i mira....quan baixo a Barcelona hi estic bé un dia, més la veritat és que m'atabala...estic d'acord amb tu Tarambana, però...a Barcelona sempre hi haurà llocs amb tan encant!!!

Zincpiritione ha dit...

Jo també sóc dels que a Barcelona s'agobia (amb aqüeducte i tot) :P

Posats a triar altres capitals del país, em quedo amb els Omellons (repeteixo: els Omellons).

Ssshhh ha dit...

Amb les coses del parlar a mi també em van passar coses curioses a Barcelona. Jo sóc d'un poble d'Alacant i quan treballava a una botiga a plaça Catalunya em van arribar a dir que si era de Mallorca i també de Lleida!

A mi, com diu Xexu, m'encanta Barcelona. Però... el que no m'agrà és el rollo d'agarrar metros, trens, bus i fer transbords... sobretot sobretot, odie els transbords per baix terra perquè als passadissos aquells fa molta calor!!

Però, per contra, hi ha mil raconets per on passejar, on anar a fer-te algo, mil coses on triar...ais, jo també tinc ganes de tornar!

El porquet ha dit...

Doncs a mi no m'agrada que a Catalunya, a comarques, tothom s'abona a criticar Barcelona i els barcelonins.

Barcelona té els seus encants i les seves misèries, com totes les ciutats, com tots els pobles i com tots els racons d'aquest país i qualsevol altre país.

Els pobles i les seves gents són encantadors, però també m'hi he topat amb molta ignorància, no tan sols respecte a Barcelona, si no de la resta de territori. Així doncs, la ignorància no és competència exclusiva dels "pixapins".

Però una cosa és certa, Barcelona no seria el que és sense la resta de Catalunya, i la resta de Catalunya no seria el mateix sense el seu Cap i Casal.

menxu ha dit...

Quan vaig a Barcelona (sóc de Manresa) m'atabala estar tota l'estona pendent de la bossa. O d'acostar-me a veure un mim a la rambla i no tenir collons de fotre una patada als ous del vell pervertit que toca els culs sutilment... ¬¬'