Ahir vaig mentir, per pura mandra. Vaig sorprendre'm de ser capaç de seguir amb la mentida enlloc de rectificar i aclarir la confusió.
La situació no té massa transcendència. De fet, és una trivialitat com una altra.
"Demà no podré venir"
"Com és?"
"Vaig d'excursió."
Mentida, mentida podrida. Vaig el dentista, però estava tan preocupada per l'excursió amb l'escola que em va sortir com a resposta automàtica.
"I tant tard arribareu?"
"Si, perquè anem fora i arribem més tard"
I, tan tranquil·la. Com si fos creïble aquest canvi d'horari en una escola.
Al vespre vaig pensar: i si em veuen? I, després vaig dir-me: és impossible, si em veuen és que ells tampoc han pogut anar-hi i per tant també han mentit. Com si això em deslliurés de tota culpa.
En aquell moment, no tenia gens de ganes de donar explicacions, de fer la comèdia: Ai, què dic, excursió! Vull dir dentista, és que com que l'endemà marxem amb l'escola i blablablabla... Estava massa cansada per fer tot aquest discurs. Per mi el missatge important era que no podia ser-hi, el motiu era irrellevant. Però tot i així, no deixa de ser curiós el comportament humà.
9 comentaris:
Malament, Tarambana, malament. Escriu a la pissarra 100 cops que no mentiràs mai més per no haver de donar explicacions. Si has de mentir, menteix bé, dona, que sigui per escaquejar-se de veritat!
Però, de vegades, passa això que expliquesSón mentides intrascendents que fa mandra desmentir-les. Bon apunt!
Mentir és com follar: al principi fa com mandra, però una vegada hio ets posat... Bon apunt! No deixo gaires comentaris però et llegeixo sovint! (mentida?, ahhhh!, he he...)
Jo també ho confesso: vaig mentir al meu quiropràctic perquè tenia la sensació que em robava els calers i d'alguna manera, enlloc de dir-li, vaig decidir endinyar-li la trola que marxava a fora per feina i que quan tornés, ja reprendríem les sessions si encara no em trobava prou bé. Ah, i per cert, no em sento gens malament. Malament s'hauria de sentir ell que és un penques: vas allà des de l'altra punta de Catalunya, t'estires i et remene, et cruixeix per tot arreu i a sobre, et cobra una pasta! Per cert, fa dos dies que tinc una contractura al trapezi dret i me'n recordo tant d'ell...potser li hauré de dir que ja he tornat del viatge de feina...
A vegades el meu cervell entre en el mode "econòmic" i si l'explicació verídica a la pregunta és molt llarga, tendeix a economitzar paraules.
Exemple:
- Marxes aquest cap de setmana?
- No
(i tens uns plans que comencen per una farra el divendres, pujar 20 cims el dissabte, sopar, copa i puro, i un diumenge d'esports, calçotada i cinemes)
Tarambana, i què és anar al dentista sinó una bonica excursió? (vale, canviant el verd dels arbres pel verd de la bata del dentista, i canviant la cantimplora per aquella mena de font, d'on el dentista et fa glopejar aigua...) :P
Mentir sense saber per què menteixes? Tranquil·la, tranquil·la es del tot normal.
Jo et perdono, i se me'n fot si menteixes per, d'alguna manera, autoprotegir-te...si no ho fas tu, qui ho farà?
Ohh! L'Anna ha dit una mentida! Això si...si és piadosa, no compta com a mentida, sinó com a bé per a la resta!
Ni falta que fa que dones explicacions!
Salutacions, Anna!
Publica un comentari a l'entrada