Mentre ens canviem m'expliques no sé quina història (si que la sé però no l'explicaré aquí) de la teva família... saps aquell arbre genealògic de casa els meus pares... i continues que si fills, que si cognoms, que si històries... i jo et dic en broma:
"Així que un dia tu perpetuaràs el teu cognom?"
"Si"
Em dius rotund.
"Oh! Com que si? Enlloc de dir... si tu vols... no, no ja veig que aquí, jo un zero a l'esquerra:"
I, et sento riure mentre jo estic d'esquena fent veure que faig escarafalls.
"Què?" dic.
"Res, que ara diria una cosa, però no la dic que t'enfadaràs."
"No, no.. digue-la... Vaaaaa... digue-la, no m'enfadaré!"
I mentre segueixes rient dius amb to una mica fatxenda:
"I d'on has tret que la perpetuaré amb tu?"
I em poso a riure.
"Aquesta reacció no és la que esperava"
"Per què? Si estàs moníssim quan dius que no perpetuaràs el teu cognom amb mi!"
"No ho entenc."
____________________
Mentre escric el post no puc evitar que se m'escapi el riure i dir-li un "ets tan mono"...
"Per què?"
"Què he fet? Que em faràs sortir?"
6 comentaris:
Bé, hi ha diferents interpretacions al teu riure... podria ser un 'si no ho fas amb mi ho portes clar, que sóc l'única que t'aguanto!', o podria ser un 'fes-te el xulo ara que després m'ho demanaràs i et diré que per nens els de l'escola'. Però em quedo amb que realment està molt mono dient-te aquestes coses, i que les bromes entre vosaltres són a l'ordre del dia, cosa que em sembla molt sa.
Però ara entre tu i jo... hi haurà un Tarambanet o Tarambaneta, oi?
Quin post més dolcet!
Però una pregunta. Quina espècie voleu perpetuar?
això és una mena de vas al blog oi?
A vegades estant molt monos i la veritat és que, quan això passa, ells no entenen mai perquè estan tan monos.
Quan es tracta de perpetuar, el que sigui, tant hi fa amb qui. L'important és fer-ho. Sempre pensant en el bé de Catalunya, eh? Només per patriotisme, que ja és gran sacrifici.
ui! i si el perpetua amb tu però tu li vols posar Tarambana de primer cognom? eeeeehhh! ^^
Publica un comentari a l'entrada