divendres, de desembre 3

Només junts

Quan elmeurei i jo vam decidir casar-nos, ho vam fer fluixet, sense fer massa soroll, sense cap parafernàlia de pel·lícula ensucrada, ni romanticisme barat. No canviaria res d'aquell moment, perquè va ser molt nostre, un d'aquells moments que no compartiré mai amb ningú perquè, com trobar les paraules que puguin dir el què realment sentíem? 

Tampoc puc parlar de com trobo a faltar el meu pare, com penso amb ell a cada moment i com m'entristeix que ell no hi sigui en aquests moments de felicitat absoluta i rotunda.

El què sí que us puc explicar són les coses gracioses, que tots dos pensem i de les que tots dos riem, curiositats tontes que ens sorprenen d'aquest món fins ara desconegut.

Per exemple:

Com pot ser que les mares en el temps d'un minut passin de plorar emocionades a metrallar-te amb preguntes que tu ni tan sols t'has platejat? (I on ho fareu?, Com serà?, - volent dir ben fet per l'església o d'aquesta manera moderna- I el vestit?, i ja teniu pensat...)

També hem rigut molt perquè a la vida no és com a les pel·lícules, l'anell no et va bé a l'instant i enmig de l'emoció i la plorera l'anell et queda balder i tots dos acabeu dient: s'ha d'estrènyer. I el pitjor de tot, has d'anar a la joieria dues vegades perquè amb aquest fred i calor que fa ja no saps si l'anell et queda gran o petit o t'estàs tornant boja.

També és molt curiós com la llista de convidats es va dilatant i el què havia de ser una cerimònia petita acaba sent un bodorrío... nosaltres ens hem plantat amb 73 persones. Però tinc la sospita que no serà la xifra definitiva. 


Hi ha tantes coses a explicar que he decidit avorrir-vos amb diferents capítols. Us n'avanço alguns títols.


- El vestit, la tria més ràpida de la història de les núvies. 
- A pople van a un altre ritme. 
- Em nego a casar-me amb la marxa nupcial.
- El fotògraf. 
- La màgia materna en el menú.
- Qui dissenya les invitacions té sobredosis d'amor Antena3 televisión.


S'esperen altres grans entregues, la festa només ha fet que començar! Prometo ser breu, si em faig pesada, castigueu-me llegint aquest post.



4 comentaris:

Tinc molt mal caure ha dit...

Mmmm, és difícil: els qui som solters per convicció se'ns escapen segons què, només sé que els mascles, casats, activen un mecanisme prop de la panxa, aire o gas, vés a saber, que fa que sempre més mostrin el perfil abdominal de casat... Només puc aportar aquesta estúpida opinió...

XeXu ha dit...

I per què em vaig perdre aquest post? No el vaig veure aparèixer mai... quantes coses més m'hauré perdut...

Una petició de mà o una decisió així a casa els Tarambana no podia ser d'una altra manera... la manera que més recordaràs, més que si hagués estat convencional. I és que convencional és un rotllo. Ja esperarem els capítols, no sóc gens amant de les bodes, però no sé per què, aquesta em sembla que tindrà coses molt curioses per explicar. Endavant parella.

Què passa, la boda t'ha fet oblidar els bons costums com el de dir-nos quan queda per Nadal? I si no m'ho dius tu, com vols que ho sàpiga jo, que no sé ni el dia que és!!?

Nenamarmota ha dit...

Felicitats Tarambana!
Potser acabaràs escollint coses que mai haguessis pensat que ni tant sols existissin, i potser acabaràs decidint que vols coses que mai haguessis pensat que et farien il.lusió, però ves per on, ara te n fan. Si et passa tot això... Para't, empassa saliva (i algun prejudici), i endavant! Que anant bé només ens casarem una vegada!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Em dóna la sensació que ja ho tens molt assumit, però en aquest tema, crec que el millor consell que si li pot donar a una núvia és el següent: Sigues fidel a tu mateixa.

T'agrada el blanc? Doncs de blanc.
T'agraden les flors? Doncs flors.
No vols fotògraf? Doncs demana als convidats que portin la càmera (que ho faran igualment).
No vols marxa nupcial? Doncs tria una altra cançó. I no cal que sigui l'Ave Maria de Haendel.
No t'agraden les invitacions? Busca'n a Etsy. O feu-les vosaltres!!!

La vostra boda és VOSTRA i ha de ser com VOSALTRES volgueu, no com la resta de gent us digui. Que no us imposin res, que tot es pot fer per molt que no sigui ni clàssic ni estàndard ni estigui dins els cànons de les bodes del país.

I t'ho dic jo que m'he posat el vestit de núvia blanc i verd fet a mida 3 dies i tinc més de 3000 fotos dels meus convidats...