Casar-te a pople té els seus avantatges, com per exemple, el mossèn ubica perfectament la família del meurei i l'identifica com a persona de fiar, jo sent de fora ho tenia més difícil, no ens enganyem, però no sé perquè al parlar de la meva família i esmentar Girona, una corrent de simpatia es va generar entre nosaltres. Sembla ser que ser d'una ciutat sense encant com la que jo visc, no dóna tants punts.
Sempre que hem anat a fer encàrrecs a pople dic almeurei: "parla tu", perquè sé del cert que al identificar l'accent, ens tractaran més bé que si una noia de ciutat apareix per la porta. De tota manera, confesso que he començat a assimilar expressament alguna part de la fonètica, per sentir-me més integrada al medi rural.
A pople funcionen diferent. D'entrada diuen poble.
"Invitacions? Ui... això ho porta la meva senyora, si que n'hem fet, però ara no sé on guarda les mostres... hauríeu de tornar un altre dia"
"A veure, on tinc el pressupost... és que com que jo no estic aquí en aquesta botiga... espera que ho preguntaré... (cridant) Manel, el pressupost per fotos de boda? (silenci) No sé, a veure on deu ser..."
També estic fascinada d'haver reservat restaurant i habitacions i que no ens hagin demanat paga i senyal. Tot i que tècnicament potser l'hauríem de demanar nosaltres, perquè la proposta de menu va tardar un mes a arribar via email, i només després d'un parell de trucades insistents.
"Voleu que us deixem alguna cosa a compte?"
"Ah, no cal!"
No m'ho puc creure, estem parlant d'un establiment de certa categoria. De nosaltres no tenen res més que un número de mòbil i un correu electrònic! Potser no m'hauria de preocupar tant, sobretot quan la recepcionista comença a parlar del meu futur cunyat i estableix conversa amb qui sens dubte ja no és elmeurei si no el petit de cal...
10 comentaris:
Mmm i no diràs que no és més maco tot això de poble? Tot més familiar, més proper...i no com a la ciutat que ets un mes i mira, potser si arriba algú altre abans i paga més, et quedes sense les millors habitacions...
Sort amb els preparatius...diuen que és un dels temes més estressants de la vida això de muntar un casament!
No intentis entendre-ho, a poble funcionen d'una altra manera, és ben cert. La gent més de ciutat no les podem entendre aquestes coses.
Certament funcionem diferent i per sort.... dóna gust tanta confiança! ja ens faràs un reportatge de la boda....oi?
El pople... aquell lloc on no calen els papers, els pressupostos triguen una eternitat i arreglar la barana tres anys, a més quan et trobes el fuster al bar et diu:
no et queixis que ja et vindré! i tu no et queixes i a sobre li pagues el cafè.
Doncs molta sort amb tots els preparatius! Ja és ben cert que ciutat i poble són ben diferents en molts aspectes, però casar-se a poble jo li noto un encant especial! Sobretot per la proximitat de la qual parles :)
Els pobles són un altre món. Jo ho note quan torne al meu...Però són bona gent!!
:)
Als pobles són una mica així, però també hi ha relacions molt més basades amb la confiança, i a mi, m'agrada!
Gràcies per esborrar el missatge! Com deia... m'hi he sentit mooolt identificat amb el casar-se a pople! No et preocupis, que sembla mentida però al final tot surt millor del que t'esperaves!
ps: aquest missatge no cal que l'esborris!
Que bé Anna! :-)
Moltes felicitats!!
Je,je. Ben vinguda al club dels que hem passat pel pople de l'altre.
Publica un comentari a l'entrada