La tria més ràpida de la història va ser a finals del mes d'octubre, vam sortir una tarda amb ma mare, i amb dues hores ja havia recorregut un parell de botigues per acabar a la definitiva, vaig triar vestit, roba interior i tocat pel cabell. Pim, pam!
"I, no t'ho vols pensar?", va dir la dependenta.
"No, m'agrada aquest".
Amb les sabates va passar el mateix, vam voltar per les sabateries i al final en vaig veure unes que m'agradaven.
"Em quedo aquestes."
"Ah, si? Normalment les núvies s'ho pensen, tornen al cap d'uns dies..."
Amb una horeta ja les tenia.
Perquè hi ha coses que quan les veus clares, no cal donar-hi més voltes. I fer el paperet de "bé, ja m'ho pensaré" per acabar tornant al cap d'una setmana i comprar-m'ho em sembla una de les coses més absurdes del món. Jo no sóc d'aquestes. Si m'agrada, m'ho quedo. Si no és fer perdre el temps a la gent.
Quan deia a tothom que ja ho tenia tot, la gent se'n feia creus, tan ràpida? Si, tan ràpida.
13 comentaris:
Són d'aquestes coses que no entendre mai, la transformació que feu algunes dones quan us veieu en un vestit de núvia. No voleu dir que això és influència de tantes sèries americanes?
Doncs jo sóc dona i em passa com aen XeXu, em costa entendre què hi veieu als vestits de núvia. :) però mira, cadascú, és cadascú...
Clar que jo també em vaig casar i també havia d'anar vestida d'una manera o altra, però eren èpoques diferents i volíem ser progres, i com que em vaig vestir de "normal" juraria que la meva tria va ser encara més pim pam que la teva... Je, je, je... no té mèrit, és clar! Jo sóc una mica fet i deixada estar...
Ara segur que estaràs guapíssima! Et veurem?
Si per tu està bé per nosaltres també....i com diu la Carme veurem alguna foto?
les coses importants es trien així, a cop de cor. elmeurei també el vas tira així, no? :-)
triar, volia dir
Jo sóc una mica enrauxat! Hi ha dies que arraso literalment a les botigues, i d'altres que m'he de mirar una cosa tres dies diferents... per acabar comprant-la.. hehehe.
A servidor, si les compres són així de ràpides, no li importa acompanyar-te.
A servidor (també), li agradaria veure una foto!
em recordes una que va fer el mateix fa uns anys enrere. ;D Molta sort en el gran dia i vull veure fotos; com tots!
A mi segur que em costaria molt decidir-me. Només rebre una invitació a una boda ja em provoca mil mal de caps (plantejant-me de què m'he de "disfressar"...) així que lo teu és una sort!
Felicitats i que vagi bé!
Jo vaig visitar 3 o 4 botigues abans de decidir que me'l fessin a mida... resulta curiós l'efecte de veure's a una mateixa a dins d'un vestit de núvia. Alguns semblen una veritable disfressa, altres em van fer sentir bé.
És graciós. I no m'agrada el blanc.
Fotos, fotos i fotos! I per aquest ordre ; )
DONCS FANTATIC MACA,SI A TU T'AGRADA JA NI A PROU,SEGUR QUE ESTARAS "DIVINA DE L'O.."
JUGANT AMB BCN.
I el nòvio també va ser així, pim-pam? :)
Publica un comentari a l'entrada