Incipere

Fa fred, i el fred és trist. La llum és freda i els arbres semblen adormits. 

Arribo a casa i estirada damunt el llit penso que no m'aixecaria fins al vespre. Que ja s'està be, així, estirada mirant-me la pell posar-se de gallina, perquè a l'habitació sempre fa més fred que a la resta de la casa. Avui, potser perquè fa fred, potser perquè és dilluns, potser perquè toca és un d'aquells dies en que jo no tinc el dia. Però ho dissimulo prou bé, i sovint dissimulant i fent veure que no passa res, acabo tenint un bon dia. I fins i tot acabo escrivint un post, sense massa ganes, més perquè toca que perquè em surti de dins. Però un cop asseguda al sofà, amb l'ordinador davant és més fàcil del que em semblava. Com la majoria de coses, que un cop t'hi poses, no és tan terrible. Perquè començar ja és la meitat, que deia el meu mestre de llatí a l'institut, incipere dimidium, o alguna cosa així. 

Per tant, avui enlloc de dilluns devem ser ja dimecres.