Podria fer un post críptic, però què voleu que us digui, ja no sóc així. Podria començar a parlar de decisions, de moments de la vida, d'etapes, de sensacions d'estancament, podria escriure quatre o cinc paràgrafs sense dir ben bé res, deixant a entendre que he dit que prou, però no dir-vos a què. Així, acabaríeu el post, havent fet una lectura molt personal, interpretant cada línia sota la vostra pròpia experiència i acabaríeu deixant comentaris que dirien més de vosaltres que de mi mateixa.
Però no en tinc ganes. No tinc ganes de complicar-me la vida. Potser per això, avui amb una mica de recança, nostalgia, sentiment de culpa però alhora sabent que és el que necessitava, he dit que no segueixo fent tai txi. Després de 6 anys.
No sé si mai en tornaré a fer. A casa hi tinc la casaca i el calçat, a l'escola he deixat el sabre, per què... què faré jo amb un sabre? I sempre hi ha gent que no se'l compra, potser més conscient que jo, de l'efímer de certes coses.
Deixo enrere moltes coses, però ara no les necessito.
13 comentaris:
Hi ha moments per tot, i cada cosa té el seu temps. No cal amargar-se, sinó acceptar les decisions voluntàries i meditades.
Deixar coses que no necessitem no ens hauria de fer sentir malament, ans el contrari, per descobrir que quan menys es necessita més es viu...
si ja no et cal fas bé, a la vida res és per sempre, o res ho hauria de ser excepte el respecte :)
Totes les coses tenen el seu temps, i perduren mentre ens serveixen. Quan ja ens cansen o no tenen utilitat, les deixem enrere. Saps, això també passa amb les persones...
Deixem coses per agafar-ne de noves. No sé si és llei de vida o de què coi és llei, però sí sé que sovint ho fem.
El tabac, la dona i el nen no els deixo ni p'atrás. I mira que amb el tabac ho intento, eh! :)
Doncs ben fet. La vida és plena d'etapes i n'has tancat una. Per sort, se n'obriran d'altres que t'ompliran tan o més.
Queda't amb el bo i millor d'aquesta etapa tancada i segur que et servirà per al futur!
Pot ser perdis aquesta pau interior que dóna el Tai Chi i acabis usant el sabre pressa d'un atac de nervis...tu estàs segura que ho vols deixar?
Et confesso que he tingut un ensurt! amb tants blocs que pleguen...però veig que dius que és el Tai Chi....sis anys bufa!
Segur que trobes una altra cosa que t'encomana il.lusió. Sempre m'agraden les coses noves.
Jo també pensava que ens deixaves! Per un moment...anava a fer-me un harakiri amb sake inclòs.
Ai, jo també pensava que ens deies adeu! Uuufff!
Cada cosa compta amb el seu moment. I el tai txi no el té ara, simplement. Ara et toca posar-te en altres coses (semble el de l'horòscop, veritat?) que, de ben segur, et porten igual o més alegries que les anteriors.
Salut i a disfrutar, Anna!
A mi em va passar igual amb el tenis, em vaig llevar un pes de damunt quan vaig "penjar" la raqueta. Ara estic en altres coses que m'agraden més :)
Publica un comentari a l'entrada