Avui he vist la meva consciència blocaire pel carrer. Portava texans amples, bambes i una bossa gran. Feia cara de preocupada.
La veritat és que com a consciència blocaire no val un duro (de les antigues pessetes).
Es passejava per allà, al mig del carrer, i la única cosa que ha despertat en mi ha estat un "mira en Wally", en versió 2.0.
Curiós, un dilluns curiós.
La resta de la setmana bascularé la pelvis, cantaré cançons dins el meu cap, creuaré els dits perquè M. segueixi malalt uns quants dies més, em faré les ungles, i aniré al banc. Però abans de res, a sopar. I sobretot, sobretot, a esborrar en Wally.
6 comentaris:
Després d'aquesta entrada ja entenc el perquè de dir-te Tarambana... jajaja!
Doncs jo no ho he entès. Consciència? Wally? Quin desastre.
Si no t'ha agradat aquest Wally, doncs via fora, apa, ben lluny!
M'agrada això de plantejar-se la setmana basculant la pelvis... hehe... ara, això de desitjar que algú estigui uns quants dies més malalt... no et pensis, t'entenc!
Je,je, el seu M no podria contagiar al meu F.?
Vigila, el següent pas serà l'inspector de blogs que et visitar per sorpresa, com li ha passat al Sr. Tinc!
Coi, no ho entenc, estic espessa...
Publica un comentari a l'entrada