dimecres, d’abril 20

Despertar

Començo el dia tan fascinada veient com la llet s'escola colador avall, deixant el tel empresonat, que no me n'adono que la tassa verda està vessant deixant tot el marbre de color cafè amb llet.

M'agrada el despertar lent dels dies de festa, les petites coses que omplen els moments, les rutines allargades i la sensació que si jo no em moc, res no es mourà. En un dimecres feiner, em veuria empesa cap al moviment per criatures, pares i el rellotge de classe marcant les hores. No em desagrada pas, de fet, en aquests moments en que m'he reconciliat amb la professió, despertar-me avui o la setmana que ve tan em fa. La son i la mandra d'avui és menor, però les ganes de viure iguals.

6 comentaris:

mar ha dit...

l'important són les ganes de viure i assaborir cada instant del dia a dia... i saber que cada nou despertar amaga tresors que podem anar descobrint i gaudint.

Bon i preciós dia!

El porquet ha dit...

Ui ui uiiii quina enveja (insana però de les molt insanes eh?). Que jo estic treballant (xxxxt, no ho diguis a ningú).

Però demà, per fi, ja podré sentir aquests mateixos pensaments que tens tu avui (bé, espero no vessar el cafè amb llet!).

MPG ha dit...

Jo ni aquesta setmana tinc temps d'anar tranquil·lament.... treballo, i fins i tot demà que faré festa, no tindré temps de res.... S'han de preparar les bosses per marxar al migdia (i som quatre!). Enveja't descans!

XeXu ha dit...

És molt important estar content amb el que fas, ho valores també quan no ho estàs fent. No tens aquesta sensació de que necessitaves aturar-te, que aquest matí a casa tirant el cafè amb llet és gloria. Sí que ho és, però com que els dies normals no són inferns, que tots els hem tingut, doncs la vida passa i prou. Gaudint de cada situació en la justa mesura, tant com quedes abstreta mirant el tel de la llet, com quan tens vint criatures fent xivarri a classe.

Laia ha dit...

A mi també m'agraden aquests matins! sobretot els matins feiners: els nens a l'escola del costat, algunes persones, sobretot àvies, comprant al mercat... és com si fos un poble una mica diferent, no sé :)

Alyebard ha dit...

Em queda un dia per esmorzar en silenci, veien com es va aixecant el dia. Escoltant la natura com es desvetlla. :D