Els nens informen 6

"Les abelles i les avispes no són iguals."

Em diu M, M també sustenta la teoria que  les avispes i les avelles són tontes, perquè et piquen i es moren, mirat fredament té raó,  l'evolució pròpia de l'espècie ja els hagués hagut de fer aprendre que picar a les persones els portaria a la mort.

M m'explica que les punxes de les abelles es queden clavades a la pell, si li preguntes on més concretament la resposta és evident, al braç. I t'ho senyala amb el dit. Diu també que les punxes s'han de treure, i que ell una vegada li va passar.

"Ah, si?"

És clar, i va agafar la punxa i li va tornar a enganxar a l'abella.

"Si home! Amb cola? No em prenguis el pèl"

"No amb cola, no, amb celo" I fa el gesto d'enrotllar celo al voltant d'una cosa imaginaria.

I després l'abella va viure. 

De tota manera, també us he de dir que les abelles mortes no cal que les llencis  a les escombraries. Les pots enterrar.

La ciència infantil és fascinant.

Els nens informen 5

"Bon diiiiia... va, les bates... aneu entrant..."

"I la Cristina?" em pregunta un tap de bassa de P4.

"Ara us ho explico"

Van entrant, es posen la bata, s'asseuen, parlen, s'aixequen i finalment seuen.

"Bon diiiiiiia..." dic jo

"Bon diiiiiia rossinyols" em contesten ells. A vegades topar-se amb la realitat de P4 és xocant.

"Bon diiiiia rossinyols!" dic jo amb aquets to que fem les mestres.

"On és la Cristina?" Per què jo no sóc la Cristina és evident.

"Mireu, la Cristina avui no pot venir..."

"Perquè està malalta" salta un.

"No, no està malalta. Però havia de fer un encàrrec molt molt important i no pot venir , vindrà més tard"

"A treballar." diu l'Oriol.

"A treballar, Oriol?"

"Ha anat a treballar." Em temo molt que hi ha algun concepte que aquest nen no té clar.

"Però si la Cristina treballa aquí!" Dic jo "Què us penseu que ve fer sinó?"

Silenci,.

"La Cristina treballa aquí i jo també, i tots els mestres"

"No tu treballes allà" l'Oriol senyala un punt i si el seu dit fos un làser travesseria les parets i senyalaria el meu despatx.

"Treballo al despatx, però treballo a l'escola, amb els nens més grans"

"La meva germana és gran"

"La meva fa 4t"

"El meu germà, eh, fa 2n"

"Jo tinc un germanet petit".

Veig que no he sabut acotar prou el tema, aniré a temes més concrets.

"Ep! Rossinyols! Qui és l'escarregat del temps?"

"Avui s'han de canviar encarregats!"

Coi, realment això serà molt dur.

"Anirem al gimnàs?"

"Farem psicomoticitrat?"

"Mira, porto vambes noves"

Bufff...

Els nens informen 4

"Estic molt contenta perquè els Reis ens han portat la fotografia del meu germanet"

I. és xina i a casa esperen l'arribada d'un germanet que aniran a buscar a mitjans de febrer. "Hi anirem volant" El nom que li posaran serà català.

"Què estàs contenta?"

"Si, molt"

"L'hauràs de cuidar molt, què ets la germana gran"

"Nooo... ser germà gran és un rotllo!"

Coi, un grup de germans grans subversius! Com pot ser? Ser germà gran és molt xulo, sobretot ara que amb 29 anys ja no he de sobreprotegir a la meva germana, no he d'esperar que arribi a casa quan els meus pares no hi són, puc deixar de fer de segona mare, puc compartir confidències, puc dir-li la veritat absoluta sense por a perdre-la, puc abraçar-la i plorar juntes perquè si, perquè tenim el dia tonto, puc... si, a mi ser germana gran em mola! Però no és el parer general de l'aula.

La majoria dels germans grans de l'aula, petits reis destronats, es queixen que els pares ja no els fan cas.

P. diu que tothom diu que el seu germà és molt graciós, i que clar, a ell no li fan cas.

J., sensacional com sempre, afegeix:

"Tothom a casa creu que el meu germà és molt mono, però no és veritat eh, en veritat és una bèstia ferotge"

No puc evitar-ho esclato a riure.

"Però perquè dius això?"

"Sempre m'esgarrapa i em pega"

Ell com a germà gran, evidentment, no fa mai res. Perquè els germans grans som bons de mena.

En aquest cas m'ho crec. J, té 6 anys i els seu regal favorit de Reis és un trencaclosques on és veu la història del món. En forma rodona, eh? De l'antiguitat a ara, eh?

Els nens informen 3

En D. un nen de 6 anys té les idees clares, per tant no s'està de proclamar que ell de gran vol ser novio del M. Perquè li agrada molt.

Sense tallar-se un pèl li explica tot això a M, que és d'un curs més, així sense complexes.

M. confos no ho veu gens clar:

"En D vol ser novio meu, però jo no vull. Jo no vull ser hippy"

Els nens informen 2

Començo la classe amb normalitat:

"GOOD MORNING EVERYBODY!" dic amb veu de presentadora de la televisió i ningú sap que és la sisena vegada que ho desitjo tan teatralment, i ningú sap l'esforç energètic que em suposa fer la mateixa cara d'enrotllada cada vegada que canvio d'alumnes.

"Good morning, Anna Tarambana" em responen a l'unison. Si, sona a pel·lícula cutre, però és així. Són les rutines diàries de l'hora d'anglès: good morning, the days of the week, what's the weather like today? Cada una amb la seva cançoneta i cada una amb la seva resposta. Good morning, Anna Tarambana. Today it's Wednesday. Today it's sunny.

Prossegueixo amb les rutines diàries, ara toca la temperatura, una excusa com una altra perquè parlin. Nen per nen vaig preguntant:

"Whoever, what do you think? Is it hot or cold?"

I, ells un per un em van responent:

"Outside hot i inside hot" D'acord, d'acord! Aquesta part no la tinc massa ben resolta, sobretot a nivell de correcció d'estructura però que uns nens de 6 anys sàpiguen reconéixer inside i outside, és un petit èxit.

Arribo a S:

"S, what do you think?"

"Avui no tinc ganes de parlar"

Coi! Quina declaració d'intencions més contundent i només amb 6 anys!

"Why?" Faig estrenyada.

"Perquè m'he llevat de mal humor"

Toma ya! Aquí intueixo que la cosa promet.

"Però què t'ha passat, S?" Dic jo, ja amb català. Perquè una cosa és ser profe d'anglès i intentar "stick to the language" (mantenir l'anglès com a llengua vehicular) però tampoc cal passar-se. A més, tampoc podia deixar el nen amb aquesta angoixa vital. No?

"M'he arrencat la crosta" i m'ensenya una marca al genoll "i m'ha fet molt mal"

"Bueno... però ara ja està..."

"No... però ja m'he llevat de mal humor, abans"

"I no vols dir-me if it's hot or cold?"

"No"

Coi! Que tossut!

"I no has parlat gens fins ara?"

"Bueno... he parlat lo màxim poc que he pogut" (Confesso que he anat a la taula i he pres nota, perquè sabia que seria un post!)

"Però escolta S..."

Allà vaig jo amb psicologia barata.

"...imaginat que l'Anna Tarambana" perquè quan sóc a l'escola parlo amb 3º persona com una jilipolles "un dia s'aixeques de mal humor, vingués a l'escola i a l'entrar m'assegués a la cadira, vosaltres em dirieu Good morning i jo diria No, que avui estic de mal humor, què et semblaria? Bé o malament?"

"Malament!"

"Doncs és el mateix, no?"

"Bueno... ara ja m'ha passat una mica el mal humor"

"Aaahhh... doncs així: What do you think? Is it hot or is it cold?"

"Inside hot i outside... mmm hot!"

La meva reflexió a posteriori és, això passava a quarts de dotze. Vol dir que aqeust nen ha estat raru gairebé 3 hores. Ningú més se n'ha adonat?

Els nens informen 1

"No se sap, eh, si hi ha extraterrestres, eh" diu l'Edu a mitja classe perquè si. Perquè ell pensa coses, sap coses i, guardar-s'ho tot a dins no és bo, que després et tornes raro i acabes tenint un bloc.

"No, eh, no sé sap, encara" Salta algun crític, que no comparteix aquest criteri.

Podeu entendre que davant d'aquestes informacions tan contundents no pugui evitar posar-hi cullerada per tal d'obtenir una informació molt més rigurosa. A vegades la Tarambana pot més que la mestra.

"Vols dir que algun dia es sabrà si hi ha extraterrestres?" Us faig notarcom d¡incisiva és la pregunta. A la iugular!

"Si, al futur" em mira amb els ulls oberts de bat a bat, com dient, "tu ets tonta, no?"

"No, no es sabrà, eh" Insisteix un pesadet al fons de la classe.

"Si, eh, que l'agrupació astron..aut..òmica diu que viatjaran a no sé quin planeta. Ara no me'n recordo." Afegeix mirant-me a mi buscant aprovació. Jo no puc fer altre cosa que riure.

"Tu que creus" em diu " que els extraterrestres són bons o dolents?"

Cony! I, jo què sé. Jo sóc mestra! I, a sobre de les que no va fer vaga, que es pot esperar de mi?

"Jo crec... que si n'hi ha, seran com nosaltres, alguns bons i d'altres dolents."

Em mira fixament com assimilant la informació.

"Jo crec que seran bons" Acaba dient.

"L'Edu a vegades diu mentides" sento algú al final de la classe. Llàstima que els periodistes més agosarats acabin sent desautoritats. Una pena.