Perdona? Tu no estàs en situació de res.
Covard.
Després de tants mesos, de desaparèixer deixant únicament una breu nota... Recordo el dia que l'Ilya va portar-la. Els seus guants blancs damunt el sobre gris.
És massa tard. Mira amb què m'has convertit. No ho veus? Quantes dones més veus soles pel pont Anichkov? No supliquis, si us plau, encara sembles més patètic.
I, ara, si em disculpes torno a casa, us invitaria a la teva estimada Mina i a tu a prendre el te, però gairebé no rebo visites. I, si em permets donar-te un últim consell no se m'acostis, no et convé que se't vegi amb una dona tant poc respectable. Encara que això, a tu ja t'agrada.
Covard.
Després de tants mesos, de desaparèixer deixant únicament una breu nota... Recordo el dia que l'Ilya va portar-la. Els seus guants blancs damunt el sobre gris.
És massa tard. Mira amb què m'has convertit. No ho veus? Quantes dones més veus soles pel pont Anichkov? No supliquis, si us plau, encara sembles més patètic.
I, ara, si em disculpes torno a casa, us invitaria a la teva estimada Mina i a tu a prendre el te, però gairebé no rebo visites. I, si em permets donar-te un últim consell no se m'acostis, no et convé que se't vegi amb una dona tant poc respectable. Encara que això, a tu ja t'agrada.
__________________________________
Dona desconeguda de Ivan Kramskoy, 1883
Una altra iniciativa de Relats Conjunts
Dona desconeguda de Ivan Kramskoy, 1883
Una altra iniciativa de Relats Conjunts
19 comentaris:
Un bon e ingenios relat, m'agradat.
Tarambana i desamor...curiosa combinació! maco maco!
Aquesta dona està mooooolt dolguda. Com diu el Clint, estrany llegir desamor en aquest blog, però el que fa que sigui un bon relat, és que aquest desamor sona creïble amb aquestes paraules, i es veu en la cara de la dona del quadre. Bon relat!
Rancúnia fins i tot diria jo... però si pogués...
striper, gràcies! :)
clint, bé és un sentiment com qualsevol altre... no tan maco de viure però existeix, també.
xexu, està molt dolguda i alhora, diu "ei, mira'm, he canviat però he sobreviscut, no sóc com m'hagués agradat ser però nom'he enfonsat"
Jordi Casanovas, rancúnia i un cert desdeny.
El que passa, és que jo m'he muntat una "pedazo" història mental i potser no l'he pogut acabar de plasmar en tant poques paraules.
Amor i desamor... I el món gira al voltant d'això...
Una dona valenta, tot i la mala sort que ha tinut a la vida. Bon relat!
EL RELAT DE L`HABITACIONETA,M´AGRADAT MES. ES BONICA LA DAMA I CERTAMENT, TE EL DO DE FER IMAGINAR ADEUS, PERO TORNA, JUGANT AMB BCN.......
Dur, però molt ben trobat, fa molt bé amb el dibuix del quadre. M'ha agradat :)
Una abraçada!!
al capdavall, segurament la gent tant poc respectable - com ella - és la gent més interessant... o no?
:)
Doncs a mi també m'ha agradat molt. Les coses i les persones no sempre són tant maques i plenes de floretes. Que tinguis bon principi de setmana!
Bufa! queina repassada ha rebut algú!
Molt bo.
Si va dirigit a algú en concret, no m'agradaria ser a la seva pell ;P
Petons
Molt bé, m'agrada molt aquesta dona "despechada" je,je.. Molt bo, de veritat et felicito.
Sí, senyora, quins ovaris més ben posats! M'ha agradat el covard i el patètic! Ben fet! :D
Noia!!!!!
Quin canvi de blog, no???
Mare de Déu, estàs irreconeixible!!! ;)
Bon relat, per cert!!!
Ja ets la quarta que visito i que fa una lectura que no és la més corrent d'aquesta dona, l'hem girat, eh Anna? Ens surt el subconscient, bufona!
Això és pitjor que una bofetada! Curt però s'entén!
Salut!
Genial com sempre, Tarambana!
Molt bo!
;6)*
Publica un comentari a l'entrada