Fa fred, ho noto pel blau del cel.
Des de la cuina mentre escalfo la llet, segueixo els veïns amb l'oïda pel pis de dalt i per l'escala. Són 3 quarts de nou, hora d'escola. Passes petites baixen escales avalls i unes claus giren en un pany. Potser el 2º 1º.
Just quan m'assec sento la porta de davant que es tanca i un cotxet que surt. És l'àvia. Ens saludem puntualemnt cada matí quan ella arriba i jo marxo, prop de les vuit. Sempre em pregunto si deu ser la mare d'ell o d'ella i sempre em contesto que és la mare d'ella. No sé perquè.
Quan surto a fora a la terrassa, envejo els balcons que ja els toca el sol. Tinc ganes que corri el temps i com un ventall la claror arribi a tot arreu de la plaça, per asseure'm just al costat del vidre, i veure com l'aire balla acompassadament dins un raig de sol tafaner que s'ha escolat a través de la cortina.
Des de la cuina mentre escalfo la llet, segueixo els veïns amb l'oïda pel pis de dalt i per l'escala. Són 3 quarts de nou, hora d'escola. Passes petites baixen escales avalls i unes claus giren en un pany. Potser el 2º 1º.
Just quan m'assec sento la porta de davant que es tanca i un cotxet que surt. És l'àvia. Ens saludem puntualemnt cada matí quan ella arriba i jo marxo, prop de les vuit. Sempre em pregunto si deu ser la mare d'ell o d'ella i sempre em contesto que és la mare d'ella. No sé perquè.
Quan surto a fora a la terrassa, envejo els balcons que ja els toca el sol. Tinc ganes que corri el temps i com un ventall la claror arribi a tot arreu de la plaça, per asseure'm just al costat del vidre, i veure com l'aire balla acompassadament dins un raig de sol tafaner que s'ha escolat a través de la cortina.
9 comentaris:
... tens raó, hi ha poques coses més plaents que seure, un dia de fred, darrera la finestra, amb el sol entrant pel vidre i escalfant les mans i la cara ... un bon llibre per llegir, una tassa de te o de cafetó (o de xocolata calenta, però això ja és pels alumnes avançat de l'hedonisme)...
... gràcies per passar-te pel poeta i per, així, deixar-me conèixer la teva pàgina ...
... petonets!
... per cert, a mi el Nadal m'estristeix força, però hi poses tantes ganes que al final m'ho faràs repensar... ;p
Petites belleses de la rutina :)
Quina sensació de tranquil·litat i pau que se't queda després de llegir aquest post... i el nadal que s'acosta....
Fred a fora, però a dins de casa sempre, sempre, sempre, el caliu de la Feliu! :P
quina enveja que em fas, és un gustàs dedicar-se a veure com el món comença quan tu no ho has de fer.
I 22 per el meu aniversari.
Sí que fa enveja sí. Sentir com le persianes del comerços s'aixequen i pensar queno cal sortir a fora.
Faig un blog d'advent descontatn els dies i veig que tut també estàs fent compte enrera. En Jordi Casanoves m'ho ha dit. Si no et fa res t'incloc al post d'acui sobre calendaris d'acvent virtuals.
Publica un comentari a l'entrada