Aquest cap de setmana a casa farem el pessebre. I, quan dic a casa vull dir a casa meva. A casa nostra. Estic nerviosa per veure què posarem i on. Com serà casa nostra amb un toc nadalenc i si les quatre coses que jo tenia ara no faran riure en aquest pis. Suposo que si. Una habitació no és un pis.
M'agradarà fer el pessebre. Primer vaig pensar a no fer-ne, li vaig dir almeurei que preferia no tenir pessebre aquest any a anar a comprar-ne un d'aquest de quatre duros que et fan sortir una erupció cutània al veure com de maldestre ha estat el fabricant, que no artesà. No volia gastar-me els diners amb un pessebre que no ens agradés i si m'havia d'esperar a tenir-ne un de decent, m'esperaria.
Però, també us he de ser sincera, jo ja m'havia imaginat on quedaria perfecte el pessebre a casa i,quina tonteria, el racó que mai ha estat ple, em semblava més buit i més desangelat que mai al no tenir res a posar-hi per Nadal.
Suposo que la ment ens fa males passades perquè inconscientment hi vaig visualitzar el pessebre de quan era petita.
Quin sinó? L'únic que coneix les meves manetes de nena petita. A casa els pares, d'uns quants anys ençà, tenim dos pessebres. Quan ens vam anar fent grans els meus pares en van comprar un amb figures d'un pam, d'aquests que fa goig de veure i l'altra el vam guardar en una caixa de cartró.
A mi em feia gràcia el de la caixa de cartró. De quan el meu pare era petit. Perquè, per més tonto que sembli, en aquella caixa de cartró hi ha molts Nadals guardats i molts riures i molts desitjos i molts poemes mal recitats dalt d'una cadira.
Així, que amb la boca petita, vaig demanar al meu pare si em deixaria el seu pessebre. I, ara que ja el tinc a casa us l'ensenyo com un tresor. Moltes figures estan trencades, escapçades, algun pastor sembla que vingui de combatre però tot i així jo el trobo preciós.
M'agradarà fer el pessebre. Primer vaig pensar a no fer-ne, li vaig dir almeurei que preferia no tenir pessebre aquest any a anar a comprar-ne un d'aquest de quatre duros que et fan sortir una erupció cutània al veure com de maldestre ha estat el fabricant, que no artesà. No volia gastar-me els diners amb un pessebre que no ens agradés i si m'havia d'esperar a tenir-ne un de decent, m'esperaria.
Però, també us he de ser sincera, jo ja m'havia imaginat on quedaria perfecte el pessebre a casa i,quina tonteria, el racó que mai ha estat ple, em semblava més buit i més desangelat que mai al no tenir res a posar-hi per Nadal.
Suposo que la ment ens fa males passades perquè inconscientment hi vaig visualitzar el pessebre de quan era petita.
Quin sinó? L'únic que coneix les meves manetes de nena petita. A casa els pares, d'uns quants anys ençà, tenim dos pessebres. Quan ens vam anar fent grans els meus pares en van comprar un amb figures d'un pam, d'aquests que fa goig de veure i l'altra el vam guardar en una caixa de cartró.
A mi em feia gràcia el de la caixa de cartró. De quan el meu pare era petit. Perquè, per més tonto que sembli, en aquella caixa de cartró hi ha molts Nadals guardats i molts riures i molts desitjos i molts poemes mal recitats dalt d'una cadira.
Així, que amb la boca petita, vaig demanar al meu pare si em deixaria el seu pessebre. I, ara que ja el tinc a casa us l'ensenyo com un tresor. Moltes figures estan trencades, escapçades, algun pastor sembla que vingui de combatre però tot i així jo el trobo preciós.
Les ovelles del nostre pessebre, sempre m'han tingut el cor robat.
I, evidentment en el nostre pessebre, no hi falta, tampoc les figures desproporcionades, que obligues als pares a comprar perquè sinó no seria tan pessebre ni tan Nadal.
I, recordeu:
18 comentaris:
Genial l'efecte especial en 3D del foc :D
El meu avi, que era un manetes, va muntar una caixa amb una bombeta a dins, i amb un foradet tapat amb paper de cel·lofana vermell. Quan fem el pessebre tapem la caixa amb molsa, i l'efecte de muntanya queda molt bé, però el foc... jejeje!
Buf! Dec estar toveta. No, rectifico estic tova i aquest post... No sé, m'ha tocat. Diga'm tonta, ja sé que no hi ha res que m'hagi d'afectar en ell
Doncs a mi m'ha fet gràcia el gall!
Ens ensenyaràs com ha quedat el pesebre, un cop el tingueu muntat?
menxu, i el riu, i la farina feta amb neu! A nosaltres ens falata la cova, que la meva mare no recorda on l'ha guardat... A vuere si apareix!
Tirai, tonta? I, ara! Entenc perfectament que t'hagi afectat, no tan per la temàtica sinó pel meu estil literari, tot lirisme i poesia i retòrica i... Juasssss... Et confesso que jo m'he emocionat escrivint-lo... ha anat de què que no em trobo plorant sola a casa!
LLum, d'acord, hi haurà foto! :) I, si el gall és genial, el va comprar la meva sister un any i dóna just el toc que hi falta!
els pessebres també em porten a mi molts bons records, doncs el meu pare s'afanyava molt cada any en fer-ho... lamentablement jo aquest any, com vaig fer l'any passat, no el muntaré, coses d'anar-se'n fora per Nadal :(
I això que tinc una pessebre faller molt xulo, encara que sense tants bons records com el teu. :D
Quins records que porta tot això , la tradicio no s'ha de perdre mai .
No seguim la religió , però si ta tradició
A veure com et queda , et posarem nota :)
Ja veig que realment ets una entusiasta del nadal, no deixes escapar cap detall! Bé, jo no en sóc tan partidari, però me'n fas agafar ganes i tot. 20 dies... com passa el temps.
... bésties desproporcionades, figures estrambòtiques... un pesebre on no hi hagi un Darth Vader o un Gollum, mig arraulit a la molsa i ullant amb delit l'or que porten els reis d'orient,... un pessebre sense un Aznar de caganer no és pessebre... ;p
Galls amb peus plans? Ets un cas! Juàs!
Es una tradició molt nostra, i a mes t'ho pasaras de conya quant el montis.
FELICITATS,TENS MOLTA SORT,POTS RAFER LAS HORES DE LA INFANTESSA,AMB OBJECTES TANGIBLES. HA DISFRUTAR. BON NADAL JUGANT AMB BCN......
Segur que al final heu aconseguit fer un pessebre la mar de macu i acollidor, a veure si nosaltres ens hi posem també, coi, que ja toca!!!!
Salutacions!!!
Nosaltres cada any el muntavem, anavem a buscar molsam ipedres i suro... de tot. El cel de paper de xarol amb un munt d'estrelles, el riu de paper de palta i les muntanyes nevades.I el vaixell del lego al llac. Com cada any!
hola cuki!
Nena, mes val k el facis be i amb tot el carinyo, akest diumenge vindre a comprovar com t'ha quedat...ja veus kins records, a mi m'encantava agafar farina i anar-li tirant a sobre com si neves...5 dies i la teva little sister arriba !!!
Ja s'acosta el nadal i a casa meva tocaria posar-lo...però la veritat, si no fos per ma mare, a casa no n'hi hauria. Quina mandra! Totes les figures desproporcionades, velles i coixes...
sempre acabo decorant la casa amb garlandes...
m'ha encantat aquest post! El xai és moníssim. Adoro el Nadal!
les figures desproporcionades però ... no has posat un petit riu amb paper d'al.lumini? a mi, de petit, m'encantavaaa!
Jo també m'estic posant el meu, una mica especial aquest any... El de les figures d'un pam i que fan goig aquest any també es queden a l'altell... :P
Jo també en vull veure'n foto eh!
Publica un comentari a l'entrada