Aquesta reflexió tan anti - jo, m'ha vingut al cap com una epifania (que apropiat en aquesta època de l'any), mentre em dirigia amb elmeurei a comprar-me màscara d'ulls.
Doncs bé, anàvem juntets pel carrer, en plan anunci Calvin Klein, però no perquè no vivim a Nova York, la nostra vida no és en blanc i negre i no tenim el mal costum de voltar pel carrer amb una càmera fent un travelling, ran nostra, around us. Doncs bé, jo volia màscara d'ulls, Chanel, Inimitable, Waterproof, si us plau. Gràcies, de res.
La dependenta molt amablement, perquè ella si que ha estat hipòcrita, no com la protagonista del post que sortirà més tard, no tingueu pressa, em recomana la nova versió de Chanel: Excellence. L'Excellence, sembla ser que és fantàstica, em deixarà unes pestanyes llarguíssimes, és magnífica, estupenda i inaigualable, perquè no marxa amb l'aigua.
Convençuda la pago i quan em pregunten si tinc la targeta clienta contesto sense parpellejar (amb màscara ulls Chanel, versió antiga) els cognoms de la meva mare. Perquè jo sóc hipòcrita, ah, no, que això és ser mentidera. La dependenta, sense parpellejar (dedueixo que la seva màscara és Chanel de mostra), introdueix el nom de ma mare a la base de dades i no para esment que no coincideix amb el de la meva targeta de crèdit, però total, què? Qui paga mana. I si vull ser una senyora estupenda de 62 anys, que gasta crema reparadora anti-edad, ningú m'ho pot privar.
Doncs bé, elmeurei i jo seguim el nostre passeig tipus Dona Karan New York, però no perquè a la meva ciutat no hi ha gratacels i ni jo sóc la Esther Cañadas ni elmeurei és el Mark Van der Loo (gràcies a déu, que si no ara estaríem separats, jo m'hauria inflat de botox i ell hauria caigut en el més absolut dels anonimats conduint Peugots 306 per aquests móns de déu), doncs bé, anàvem tots dos juntets de la maneta quan veig a aquesta paia que havia treballat amb mi. La veig amb la mateixa cara de fàstic que fotia fa 4 anys, amb unes amigues que foten la mateixa cara de fàstic que ella i duent un cotxet de bebè, com si dugues el carretó de plaça. Ens veiem, ens apropem, i sense deixar de mirar-me quan jo la saludo, ella va i no em saluda. La molt imbècil, desgraciada. I, què voleu que us digui, si ni per Nadal podem ser hipòcrites i saludar, ja podem plegar.
Que un "hola" no costa res de res. Hombre, ya. Un hola, és totalment gratis.
Un hola, diu molt. Tot i que en aquest cas, un no-hola, també diu molt.
Jo humil de mena, acomiado el post dient: hola. (L'acompanyo amb una subtil caiguda de pestanyes Chanel, Excellence... ui... perdó si us he despentinat...)
I, recordeu:
Doncs bé, anàvem juntets pel carrer, en plan anunci Calvin Klein, però no perquè no vivim a Nova York, la nostra vida no és en blanc i negre i no tenim el mal costum de voltar pel carrer amb una càmera fent un travelling, ran nostra, around us. Doncs bé, jo volia màscara d'ulls, Chanel, Inimitable, Waterproof, si us plau. Gràcies, de res.
La dependenta molt amablement, perquè ella si que ha estat hipòcrita, no com la protagonista del post que sortirà més tard, no tingueu pressa, em recomana la nova versió de Chanel: Excellence. L'Excellence, sembla ser que és fantàstica, em deixarà unes pestanyes llarguíssimes, és magnífica, estupenda i inaigualable, perquè no marxa amb l'aigua.
Convençuda la pago i quan em pregunten si tinc la targeta clienta contesto sense parpellejar (amb màscara ulls Chanel, versió antiga) els cognoms de la meva mare. Perquè jo sóc hipòcrita, ah, no, que això és ser mentidera. La dependenta, sense parpellejar (dedueixo que la seva màscara és Chanel de mostra), introdueix el nom de ma mare a la base de dades i no para esment que no coincideix amb el de la meva targeta de crèdit, però total, què? Qui paga mana. I si vull ser una senyora estupenda de 62 anys, que gasta crema reparadora anti-edad, ningú m'ho pot privar.
Doncs bé, elmeurei i jo seguim el nostre passeig tipus Dona Karan New York, però no perquè a la meva ciutat no hi ha gratacels i ni jo sóc la Esther Cañadas ni elmeurei és el Mark Van der Loo (gràcies a déu, que si no ara estaríem separats, jo m'hauria inflat de botox i ell hauria caigut en el més absolut dels anonimats conduint Peugots 306 per aquests móns de déu), doncs bé, anàvem tots dos juntets de la maneta quan veig a aquesta paia que havia treballat amb mi. La veig amb la mateixa cara de fàstic que fotia fa 4 anys, amb unes amigues que foten la mateixa cara de fàstic que ella i duent un cotxet de bebè, com si dugues el carretó de plaça. Ens veiem, ens apropem, i sense deixar de mirar-me quan jo la saludo, ella va i no em saluda. La molt imbècil, desgraciada. I, què voleu que us digui, si ni per Nadal podem ser hipòcrites i saludar, ja podem plegar.
Que un "hola" no costa res de res. Hombre, ya. Un hola, és totalment gratis.
Un hola, diu molt. Tot i que en aquest cas, un no-hola, també diu molt.
Jo humil de mena, acomiado el post dient: hola. (L'acompanyo amb una subtil caiguda de pestanyes Chanel, Excellence... ui... perdó si us he despentinat...)
I, recordeu:
13 comentaris:
Jajajajajajajaja... i Hola!
Per un moment he vist el Molina (l'autèntic, el de Polònia), començant el temps (després del clàssic moltbonaniiiiiiiit) amb un no menys clàssic: Què és el vent? Les pestanyes de la Tarambana en moviment...
La gent que és així mereix ésser ensartada en unes pestanyes enormes i surrealistes.
Hola, Tarambana!
Ei... Que jo sí que et saludaria: "Hola!". Amb signes d'admiració, per les pestanyes, es clar.
Aquesta noia/dona/gilipolles deu ésser una indesitjable i ja està. Ara, que jo crec que si mai us havieu saludat, no teniu perquè saludar-vos perquè sigui Nadal. Quin sentit té?? Que us heu fet amigues ara?? Us heu reconciliat?? Nooo...
És igual, sigui com sigui, quan saludes amb un simple "hola", que, com bé apuntes, és gratuït, que no et responguin amb un simple i també gratuït, "hola", és d'imbècil maleducat. I punt.
Molt Bon Nadal a tu i al "teurei", estimada Tarambana!
P.D. Que el pare Nöel sigui bo amb tu i amb els teus...
Bé, és cert que un hola és gratuït, i no costa res, però la hipocresia no és una cosa que jo aprovi, ni per aquestes dates. Però és igual, perquè tampoc aprovo el maquillatge, i tampoc no vull fer-te emprenyar ara...
Hola maca :)
uissss... aquest corrent d'aire l'has provocat tu, no?
més que no ser hipòcrita, ha sigut maleducada.
au, guapíssima, quines pestanyes, tu! nanit!!
La vida esta plena de hipocresies, gaudeix del teu rei i bones festes.
Soc força metodica/todic , pero de vegades cal saltar-se la rutina.
pista2/10 el teu blocaire invisible.
Jo que fins i tot saludo a la senyora del peatge... dec ser la hòstia d'hipòcrita no?
Hola!!!!
Es veu que els holes que no dius quan els hauries de dir fan acidesa d'estómac, i acabes fent cara de fàstic.
segur que va restreta... la molt puta.
Hola Tarambana!
Demà ja és Nadal :-D
Saps? Jo odio la hipocresia. Em fot dels nervis, que algú que no em pugui veure em faci bona cara pel que sigui.
Però dir hola, encara que l'altra persona no et caigui bé, no crec que sigui hipòcrita: és ser ben educat!
Ningú l'obligava a parar-se i xerrar. Però l'hola, o un cop de cap (si és que no té ganes de xerrar) és gratuit!
D'amargats el món és ple... Ni cas i gaudeix del nadal.
Bones festes!
Bones festes Tarambana!
Gràcies per organitzar el blocaire invisible junt amb el Veí :)
Per cert encara ric amb les teves pestanyes i la gilipolles aquesta que per saludar tampoc gastes tanta saliva, i no cal donar converses. però bé, per gent així no cal molestar-se
Publica un comentari a l'entrada