El cervell humà és un misteri, i avui diumenge a les 9:17 del matí, hora que ara marca el PC, decideixo fer una anàlisi dels processos mentals que m'han dut a un fet inexplicable.
1.Un sorollet al pis de dalt ens desperta. Hora: 8:35. Hem dormit més de 10 hores. No pregunteu què vam fer ahir, és massa llarg d'explicar.
2. Pujo la persiana i fa un dia fantàstic. Obro la finestra i deixem airejar l'habitació.
3. Mentre elmeurei prepara l'esmorzar: "Chocolate Cake", torrades, mantega, melmelada, per mi un Volluto, per ell un Roma. Nespresso, What else? Jo desestenc la roba i m'entretenc amb les plantes. Com es deu cuidar el julivert?
4. Esmorzem i jo li pregunto per 50 vegada si ahir s'ho va passar bé. La resposta és si, molt. No pregunteu, és massa llarg d'explicar.
5. Desparem taula i jo em prenc les baies de goji. La baia feliç... o moriré vella, o em tornaré adicta.
6. Elmeurei posa sal al rentaplats i jo decideixo en veu alta què li regalarem a la neboda. M'encanta fer regals. Amb els anys, més fer-ne que rebre'n.
7. Ens rentem les dents i li pregunto almeurei quin pla matutí hi ha, a banda d'anar a pople, a dinar. Cap, em respon. Doncs jo en tinc un, li dic. Si? Em diu, des de l'ordinador quin? Normandia, via ADSL. Li responc. M'agrade, em diu.
I, just quan ens veig planificant les vacances em ve una cosa al cap que no sé d'on ha sortit.
"Rei, ara tinc una cançó al cap... mmm..."
"Quina"
"No, ara no la cantaré, és una onomatopeica..."
"Onomatopeica?"
"Si, que a vegades cantes tu..."
"Jo?"
I, després d'uns segons de silenci, amb el goear a la pantalla sona:
1.Un sorollet al pis de dalt ens desperta. Hora: 8:35. Hem dormit més de 10 hores. No pregunteu què vam fer ahir, és massa llarg d'explicar.
2. Pujo la persiana i fa un dia fantàstic. Obro la finestra i deixem airejar l'habitació.
3. Mentre elmeurei prepara l'esmorzar: "Chocolate Cake", torrades, mantega, melmelada, per mi un Volluto, per ell un Roma. Nespresso, What else? Jo desestenc la roba i m'entretenc amb les plantes. Com es deu cuidar el julivert?
4. Esmorzem i jo li pregunto per 50 vegada si ahir s'ho va passar bé. La resposta és si, molt. No pregunteu, és massa llarg d'explicar.
5. Desparem taula i jo em prenc les baies de goji. La baia feliç... o moriré vella, o em tornaré adicta.
6. Elmeurei posa sal al rentaplats i jo decideixo en veu alta què li regalarem a la neboda. M'encanta fer regals. Amb els anys, més fer-ne que rebre'n.
7. Ens rentem les dents i li pregunto almeurei quin pla matutí hi ha, a banda d'anar a pople, a dinar. Cap, em respon. Doncs jo en tinc un, li dic. Si? Em diu, des de l'ordinador quin? Normandia, via ADSL. Li responc. M'agrade, em diu.
I, just quan ens veig planificant les vacances em ve una cosa al cap que no sé d'on ha sortit.
"Rei, ara tinc una cançó al cap... mmm..."
"Quina"
"No, ara no la cantaré, és una onomatopeica..."
"Onomatopeica?"
"Si, que a vegades cantes tu..."
"Jo?"
I, després d'uns segons de silenci, amb el goear a la pantalla sona:
18 comentaris:
menys mal que és aquesta. l'altre hit d'en tàpies, la de jo vaig fent footing, és d'allò més cansada
vau anar a un club d`intercambis??
Mmmm... ja noto l'aire a la cara.
A Normandia en moto? Sí, per què no.
Quina enveja de diumenge i quina enveja de projectes!! Enveja de la insana!! Que jo estic malaltona des de fa dos dies i no surto de casa ni res ni res...
:(
Mitica canço del Tapies ja una canço molt veterana.
Oscar, jo vaig fent footing, footing, footing... jajajajaja :P
Chamb, a un club d'intercanvis? Noooooo... que nosaltres només ens intercanviem amb nosaltres mateixos!
Puji, compte amb les mosques!!
Xexu, no, no... a Normandia amb moto, no... que jo tinc por... i més després de sentir el final de la cançó!
Violette, Oh! Cuida't moooolt!!
Striper, genial! :*
La moto? Sort que ens avises abans perquè, ho sento, aquesta cançó no la penso escoltar! Bonic diumenge! :-)
Gran cançó d'un encara més gran (i qui diu gran, diu gros) intèrpret!!
Als diumenges al matí a casa som més de sardanes... però sempre hi ha lloc per la lírica!
Prenc nota de les baies de goji... del Tàpias em quedo amb el programa de cuina, quann canta em cansa un pèl..
Altament recomanable Normandia, una bona tria.
Deu ni do els projectes. Però un psicoleg pararia boig analitzant les teves connexions mentals
:-D
Que gran que és en Pere Tàpias!
De part de la k et va comprar el julivert, diu k la canço un 10 i aixo k el Tapies no li agrada...
diu k ara si la tingues se la posaria mentres fa el dinar...
JAJAJAJAJA!
Feia mil anys que no sentia aquesta cançó! Crec que mai l'havia sentit sencera.
Ostres, jo també feia mil anys que no la sentia...el tenia en vinil!!!!! que maca que ets...
Buaaaa, recordo a l'avi quant la possava en el seu tocadiscos vell, amb disc de vinil encara, d'això en fa uns quants anys.
Mai m'ha fet gràcia aquest home, però ara, al sentir la canço m'han vingut vells records un xic oblidats...gràcies bonica :-D
Quins records! Semblant AL VENT d'en Raimón!:)
Els diumenges al matí quin gran moment!
Publica un comentari a l'entrada