Avui m'he aixecat pensant amb cartes.
En cert moment de l'estiu se'm va acudir que no tenia cap carta de John, cap ni una.
Estirada al llit, sola en aquest dia estrany, he pensat que la propera vegada que tingui sentit escriuré una carta. Una carta senzilla, explicant trivialitats, d'aquelles que ens imaginem que algú trobarà algun dia esgrogueïda en una caixa plena de coses, junt amb una altra carta igual d'esgrogueïda com a resposta, explicant les mateixes trivialitats i pensarà en nosaltres, de joves, escrivint i rient i prenent el sol a la terrassa llegint.
A l'estiu, potser, quan tindré més temps, l'escriuré. Escriu-la ara, em diu Joan Didion, des de cada pàgina del seu llibre. Però ara no puc. Potser perquè escriure-la seria com acceptar la finitat de tot plegat. Del dia, de la vida. Si ho deixo per quan tingui temps, puc fer veure que tot serà per sempre. Perquè jo vull que tot sigui per sempre.
En cert moment de l'estiu se'm va acudir que no tenia cap carta de John, cap ni una.
Estirada al llit, sola en aquest dia estrany, he pensat que la propera vegada que tingui sentit escriuré una carta. Una carta senzilla, explicant trivialitats, d'aquelles que ens imaginem que algú trobarà algun dia esgrogueïda en una caixa plena de coses, junt amb una altra carta igual d'esgrogueïda com a resposta, explicant les mateixes trivialitats i pensarà en nosaltres, de joves, escrivint i rient i prenent el sol a la terrassa llegint.
A l'estiu, potser, quan tindré més temps, l'escriuré. Escriu-la ara, em diu Joan Didion, des de cada pàgina del seu llibre. Però ara no puc. Potser perquè escriure-la seria com acceptar la finitat de tot plegat. Del dia, de la vida. Si ho deixo per quan tingui temps, puc fer veure que tot serà per sempre. Perquè jo vull que tot sigui per sempre.
5 comentaris:
sempre es bonic el record de unes paraules en un paper...
Ja, però....per sempre no hi ha res, nomes la mort....no??
Una abraçada i un petonas rebonica!!!
No deixis per demà el que puguis fer avui. A més, ja fa prou calor com perquè ens pensem que és estiu, no? Doncs a escriure!
procura no creure-t'ho massa, però de moment esperarem.
M'agrada!
Publica un comentari a l'entrada