Ohh la foto és molt bonica. He pensat que eren pèsols peladets però ara no és l'època, oi? Siguin pèsols, fesols o olives, són una colla de pensaments bonics i plens d'amor. No ens coneixem però t'envio una abraçada de tot cor
Olives olives!! Això són olives que de faves ja no n'hi ha i de pèsols tampoc, que d'alguna cosa m'ha de servir estudiar el què estudio... Lots of hugs Tarambana! (Jo els silencis mentals els tinc buscant bolets,i amb el temps són genials)
Un moment de silenci per les faves collides, ben aviat cuinades i de seguida endrapades! Que en gaudeixis, bunika! Si ho vols, en silenci i en la millor companyia!
21 comentaris:
Um cop preparades sera moments de silñenci culinari!!!
Una abraçada immensa Tarambana, espero que et facin profit aquestes faves.
No són pas els fruits que collim el que importa sinó les llavors que sembrem. Una abraçada Tarambana.
Que bonic aquest cistell, Anna...
Un petó molt fort, guapa.
Semblen olives...un cop preparades seran boníssimes :)
Ohh la foto és molt bonica. He pensat que eren pèsols peladets però ara no és l'època, oi? Siguin pèsols, fesols o olives, són una colla de pensaments bonics i plens d'amor. No ens coneixem però t'envio una abraçada de tot cor
Una altra abraçada!
la foto és una preciositat.
Olives olives!!
Això són olives que de faves ja no n'hi ha i de pèsols tampoc, que d'alguna cosa m'ha de servir estudiar el què estudio...
Lots of hugs Tarambana!
(Jo els silencis mentals els tinc buscant bolets,i amb el temps són genials)
Així m'agrada, sabates blanques per anar a abastar olives...
Una abraçada senyureta.
Abraçades, Tarambana! (parlumenus tantes com olives hi ha al cistell)
Amb una imatge com aquesta, sembla que el silenci és obligat..
Ànims
Jo he pensat directament que era una representació del cervell amb els seus dos emisferis; un silenci mental.
Anims
Quant de verd que hi ha en aquesta foto... Verd esperança. Una abraçada,
La seva lectora obnuvilada
Un moment de silenci per les faves collides, ben aviat cuinades i de seguida endrapades! Que en gaudeixis, bunika! Si ho vols, en silenci i en la millor companyia!
Pitonets!
Una abraçada ben gran Tarambana. No hi ha paraules... molts anims!!
Ostres, és cert que eren olives! Això em passa per no ampliar la fotografia i ser un 'cegato'!
Doncs encara una altra abraçada!
Abraçadíssima, Tarambana.
Uala! Quin cistell més maco!
Un petó ben gran, Anna!
Publica un comentari a l'entrada