divendres, de gener 15

Demanant un taxi


Quan veu el taxi girar la cantonada, fa el gest automàtic d'aixecar el braç. Aquest gest que ha fet tantes vegades sense pensar i que avui li sembla estrany. Sent cada múscul del seu braç tensar-se fins a aconseguir que la seva extremitat i els seus dits prenguin la posició adequada.

La deu mirar?

Ella se sent mirada, observada des de l'altra banda del vidre, Encara sent el gust dels seus llavis, encara nota la seva olor a la roba i la seva carícia a la galta dreta. No pot evitar imaginar-se'l mirant-la, sol assegut davant les dues copes que han anat buidant entre rialles, records i promeses de mentida.

La trucarà? N'està segura que si, que com cada vegada el telèfon sonarà i intentarà trobar-se amb ella, "només per xerrar", i ella anirà a trobar-lo i es dirà a ella mateixa que ja es prou gran per jugar a aquest joc, que sap les normes i està disposada a seguir-les. Que burra que es sent.

Mentre aferra fort el paraigua, mira acostar-se al taxi.

"To Bedford Road, please" , diu mentre s'asseu al darrere, Aixeca un moment la vista i mira les copes buides que reposen a la taula.

Ell ja no hi és
.

_______________________________

DEMANANT UN TAXI Lisbeth Firmin 2004


Una altra iniciativa de Relats Conjunts

16 comentaris:

òscar ha dit...

Un molt bon relat. Millor no mirar massa enrera quan el que desitgem veure intuim que ja no hi serà.

Sergi ha dit...

He vingut de seguida a veure si s'assemblaven els relats! Sí que tenen un aire, especialment en els sentiments, en el teu cas, per part d'ella. No sé, a mi la imatge m'ha despertat una cosa així. Bon relat, m'agrada com l'has escrit. I la idea que has tingut, hehehe.

zel ha dit...

Bonic, i esperançat...il.lusió?

kweilan ha dit...

Molt ben escrit. I és veritat que es complementen amb el del XeXu. M'ha agradat molt!

Alepsi ha dit...

Mai no s'és massa gran per jugar a cap joc... :)

Elfreelang ha dit...

Vinc de llegir el relat del Xexu....tenen una retirada....el teu és des del punt de vista de la dona...i es nota el sentiment...Molt bon relat...

fanal blau ha dit...

La trucarà, segur!

Molt bon relat!
Vaig a llegir en Xexu!

Anònim ha dit...

a vegades costa massa trencar segons quin vincle.. aix!
bon relat :)

Barbollaire ha dit...

Buf! Tarambana, és molt bo.

Tal vegada no sempre és bo mirar enrera.

;¬)*

(ara vaig a llegir a en XeXu!)

Jordi Casanovas ha dit...

Bon relat, m'ha agradat.

La Meva Perdició ha dit...

Perillosos però gratificants jocs d'amor! Qui es pot negar a temptar la sort?

Garbí24 ha dit...

Una trucadeta segur que ho serà, aquestes coses........no falla

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt!

adrià ha dit...

Molt bot, veus? Això si que és amor...

assumpta ha dit...

Mai no podem mirar enrera. N'estic segura que rebrà una nova trucada.
M'ha agradat molt!
=)

Pd40 ha dit...

Jo també voto pq la trucarà, a veure com acaba aquesta relació.

Vaig a llegir el del Xexu.

Una abraçada, Anna!