Quan veu el taxi girar la cantonada, fa el gest automàtic d'aixecar el braç. Aquest gest que ha fet tantes vegades sense pensar i que avui li sembla estrany. Sent cada múscul del seu braç tensar-se fins a aconseguir que la seva extremitat i els seus dits prenguin la posició adequada.
La deu mirar?
Ella se sent mirada, observada des de l'altra banda del vidre, Encara sent el gust dels seus llavis, encara nota la seva olor a la roba i la seva carícia a la galta dreta. No pot evitar imaginar-se'l mirant-la, sol assegut davant les dues copes que han anat buidant entre rialles, records i promeses de mentida.La deu mirar?
La trucarà? N'està segura que si, que com cada vegada el telèfon sonarà i intentarà trobar-se amb ella, "només per xerrar", i ella anirà a trobar-lo i es dirà a ella mateixa que ja es prou gran per jugar a aquest joc, que sap les normes i està disposada a seguir-les. Que burra que es sent.
Mentre aferra fort el paraigua, mira acostar-se al taxi.
"To Bedford Road, please" , diu mentre s'asseu al darrere, Aixeca un moment la vista i mira les copes buides que reposen a la taula.
Ell ja no hi és.
_______________________________
DEMANANT UN TAXI Lisbeth Firmin 2004
Una altra iniciativa de Relats Conjunts
16 comentaris:
Un molt bon relat. Millor no mirar massa enrera quan el que desitgem veure intuim que ja no hi serà.
He vingut de seguida a veure si s'assemblaven els relats! Sí que tenen un aire, especialment en els sentiments, en el teu cas, per part d'ella. No sé, a mi la imatge m'ha despertat una cosa així. Bon relat, m'agrada com l'has escrit. I la idea que has tingut, hehehe.
Bonic, i esperançat...il.lusió?
Molt ben escrit. I és veritat que es complementen amb el del XeXu. M'ha agradat molt!
Mai no s'és massa gran per jugar a cap joc... :)
Vinc de llegir el relat del Xexu....tenen una retirada....el teu és des del punt de vista de la dona...i es nota el sentiment...Molt bon relat...
La trucarà, segur!
Molt bon relat!
Vaig a llegir en Xexu!
a vegades costa massa trencar segons quin vincle.. aix!
bon relat :)
Buf! Tarambana, és molt bo.
Tal vegada no sempre és bo mirar enrera.
;¬)*
(ara vaig a llegir a en XeXu!)
Bon relat, m'ha agradat.
Perillosos però gratificants jocs d'amor! Qui es pot negar a temptar la sort?
Una trucadeta segur que ho serà, aquestes coses........no falla
M'ha agradat molt!
Molt bot, veus? Això si que és amor...
Mai no podem mirar enrera. N'estic segura que rebrà una nova trucada.
M'ha agradat molt!
=)
Jo també voto pq la trucarà, a veure com acaba aquesta relació.
Vaig a llegir el del Xexu.
Una abraçada, Anna!
Publica un comentari a l'entrada