Resulta que el Xexu llegeix blocs, en llegeix molts i un d'ells és el d'una tal Tarambana, mira, cadascú té els gustos que té, qui sóc jo per dir res? A veure, que aquesta noia... altre cosa no puc dir, és bona noia, a vegades una mica com... estranya, no? No em mal interpreteu, eh? Però té les seves coses, que jo tampoc sóc ningú per posar-m'hi, a veure, però jo a vegades no l'entenc... que jo no tinc res contra ella, però quan comença amb les seves tonteries, les seves paranoies, que tan aviat és una compradora compulsiva, com una mestra entregada, com que té el culet respingó més bufó del món, o quan es posa en plan transcendet... no sé... jo tot aixo no ho veig clar, de veritat... el jovent, ja no és el què era...
Bé, el cas és que en Xexu convida als blocaires a escriure un post perquè sembla ser que aquesta Tarambana en va escriure un altre i blablablablabla... doncs, bé, jo faig la meva aportació, perquè sóc una blocaire 24/7.
Un post de la meva Moleskine:
"Aquest estiu m'han parlat d'un senyor que aparta llimacs quan camina perquè la gent no els aixafi, avisa als excursionistes de no trepitjar un formiguer i aparta els troncs dels rierols perquè el poc cabdal no es desviï cap als camins del costat. De senyors com aquest ja no en queden masses.
Aquest estiu també m'han parlat d'una noia que després que el seu nòvio d'un mes, li quedés el condó dins, va decidir que total què? A partir de llavors ho faria sense condó. Espero que de noies com aquestes cada vegada en quedin menys.
Com pot ser que la natura, amb tota la seva saviesa, hagi pogut crear dos éssers tant diferents?"
12 comentaris:
L'altre deia ho comentava amb un amic. A les notícies va sortir primer la notícia dels 33 miners tancats allà a Xile i vaig pensar que l'ésser humà era realment extraordinari. Pel fet que hagin pogut aguantar tant, per la seva fortalesa mental. La següent notícia va ser que un noi anglès està en coma després d'haver saltat del seu balcó de l'hotel a la piscina. L'ésser humà és realment imbecil.
Com pot ser que siguem tant ambigus?
Ja ho diuen, ja, que les senyores a dintre (dels bolsos, pensava jo) porten de tot!
La gent és ( som) "raros, raros" en el bon i mal sentit de la paraula.
Quina gràcia, d'afegeixes al aporposta generada pel teu propi bloc, genial!
Que gran que ets Tarambana, i que bé que has entès de què anava la història, és clar, si ho vas inventar tu! Queda constatat que ets una blogaire 24/7 total, i perquè el dia no té més hores i la setmana més dies.
Certament, la selecció natural hauria d'actuar en els casos que expliques. Però com que ja no existeix massa entre humans, s'hauria d'aplicar selecció artificial. Llàstima que la noia que folla a pèl sembla que s'està seleccionant positivament, o en tot cas, qualsevol dia ho pot fer!
jo penso que seguim sent animals. No cal que li doneu més voltes. Si, parlem i construim però som animals. L'instint hi es. Uns el refrenen i daltres no. Hi ha un tio que es passeja en pilotes pel final de les Rambles amb una bicicleta, i que? Ell s'ho passa bé.
Si més no tu tens la moleskine i tot ordenadet, jo corro amb paperots i llavors els perdo, ara, també faré un altre miniapunt per explicar una altra cosa que faig quan em passa quelcom pel cap...jejejeje
la natura es savia i crea allo que li conve.
Només puc fer que somriure i aplaudir el post! brillant!
Una bona reflexió anna! jajaj... quines coses...
Molt curiós i divertit també!
Al final m'he embolicat!
Fantàstic post!
Jo no els apunto enlloc... De vegades em ve una idea, però la descarto... Es tracta d'això? D'aprofitar una idea descartada?
Publica un comentari a l'entrada