Marxo amb el carretó ple de capses, pots de vidre i les instruccions del nou curs ben enquadernades. La fresqueta del carrer em sorpren i m'agafo el camí de l'escola tranquil·lament, gaudint de cada pas, com si fos nou. He quedat amb l'equip directiu a les 11, arribaré d'hora.
Abans d'arribar a l'escola tinc temps de parar a comprar un porta bombetes i de passada miro de reüll una bata de mestra a la botiga que fa cantonada al carrer que va cap al mercat. M'agrada aquesta bata, no es veu passada de moda, es veu neta, fresca.
La xerrada amb l'equip directiu s'allarga més del què em pensava, sóc conscient que comparteixen informació amb mi per un doble joc estrany: com a antiga cap d'estudis hi ha cert deute moral, i alhora aquest curs que comença, necessitaran gent que els faci costat i per tant, millor començar amb bon peu. També saben que m'han fet una putadeta en quant a horari i responsabilitats, per tant tot són bones paraules, que si em necessiten de puntal, que si blablablablabla... no em crec la meitat, sobretot perquè la "història" d'alguns dels canvis que m'expliquen i em perjudiquen és molt diferent a la realitat que jo vaig viure, i penso: no saben que jo quan es va decidir això, hi era i no va anar així. Però callo. Amb la gent que s'explica la vida a la seva mida, no hi sé lluitar.
M'acomiado, com si fossim tots amics de tota la vida i l'any que ve (que comença demà) haguéssim de ser una pinya. Agafo el carreto buit dels pots de vidre i les capses per la classe, i mentre el tivo amb una mà, amb l'altra truco a la T. i li explico les últimes novetats.
Després de les parades obligatòries, marxo amb el carretó ple d'un enciam llarg, tomàquets per sucar, tomàquets de color rosa, quatre préssecs, dues peres, una amanida de mongeta tendra ja preparada, 2 bistecs, 1 botifarra, 6 salsitxes, espàrrecs, patates i cebes, i dos llibrest farcits de formatge i bolets.
M'agrada portar el carretó ple.
8 comentaris:
Que tinguis un bon curs!
Bon curs malgrat els canvis....no et deixis ensarronar....ets mestra de petits, de grans? és curiositat....si mires bates...bon curs i bon any! ah i ja fas bé de marxa amb el carretó ple de verdures!
òndia has enllaçat el meu post no me n'havia adonat....gràcies! és que és cert comença demà l'any oi?
Kwelian, gràcies! Quins nervis!!
Elvira, cicle inicial! :)
Un bon mestre no es malmet malgrat es trabanquetes dels qui manen, i això la canalla ho nota.
Ànims i bon curs !!
Espere que tingues un bon curs.
Ah! I tenies que haver-te comprat la bata.
Trobo que t'ho prens amb tota la calma, tot i dir que estàs nerviosa. Ja t'ho vaig dir, segur que quan entris a classe tremolaràs com un flam. Cinc minuts després tornaràs a ser la reina de la classe, recuperaràs la teva essència de mestra. I els que vulguin embolicar la troca... ja s'ho trobaran. Gaudeix del teu nou començar amb la canalla.
M'encanta l'article. M'agrada la frase «Amb la gent que s'explica la vida a la seva mida, no hi sé lluitar». Jo tampoc no hi sé lluitar, amb aquests... Què hi farem!
Per cert, com ha anat el primer dia de l'any?
Publica un comentari a l'entrada