dilluns, d’agost 30

POTSER UN ALTRE INFINIT, Màrius Torres

 

"Tremolosa mesura de dolor, vida obscura
dels homes, ¿què ets, doncs, als ulls de l'infinit?
–Potser una flama pàl.lida que s'acreix i perdura
d'oblidar la misèria que li fa d'esperit.

–Potser un altre infinit d'ambició més pura,
que guarda tantes llàgrimes com estrelles la nit.–
Si només el miracle de ser una criatura,
Senyor, no em duu als teus peus, joiós i enfervorit,
l'invencible infinit que al meu ésser s'atansa
acoloreixi en el meu cor de confiança
l'amarga meravella de viure i de sofrir.

–Si cap, en una gota d'aigua límpida i blava,
el vertigen de llum dels espais sense fi
on Tu comences, on la meva ànima acaba!"

17 d'octubre del 1938


 

8 comentaris:

Cris (V/N) ha dit...

preciós Anna, molt i molt ben trobat :)

*Una tonterieta, però has posat "Iniciatica" en lloc d'Iniciativa de la Carme Rosanas :)

Petons!!

Carme ha dit...

Anna, jo encara no els he pogut veure tots, però de moment aquest poema és el primer cop que el llegeixo en aquest homenatge. Però les repeticions no importen, tampoc. He escoltat La cançó a Mahalta pel Lluís Llach un munt de vegades i no me'n canso!

Gràcies per ser-hi, Anna! Una abraçada.

Anna Tarambana ha dit...

Cris, gràcies, ja ho he canviat!

, m'ha semblat molt bona idea! :)

vpamies ha dit...

Gràcies per participar, Anna! Avui la xarxa és més poètica que mai!

zel ha dit...

Se'ns ha girat feina per tota la nit! Jo també hi sóc!

Elvira FR ha dit...

Mira has triat un poema que no coneixia i que m'ha agradat especialment els darrers versos

Elvira FR ha dit...

Mira has triat un poema que no coneixia i que m'ha agradat especialment els darrers versos

kweilan ha dit...

Preciós! Una excel.lent tria.