Porto tota la setmana esperant a divendres. Si tardés una hora més a arribar no sé si resistiria.
Necessito l'olor dels llençols nets de dissabte, la migdiada amb gust a cafè i xocolata, i el fred de llana. Tot i que, segurament, arribaran molts divendres abans que els jerseis m'escalfin...
Divendres. Serà un gran dia, sempre ho és.
10 comentaris:
Vale molt bé, però no entenc el títol del post. Perquè els dies són aquests, no?...:
Divuns.
Divarts.
Divecres.
Divous.
Difendres.
Divabte.
Diuvenge.
Sigui perquè és un divendres especial, o perquè és un divendres qualsevol, benvingut serà, em sembla que tots l'esperem amb més o menys ànsies.
Jo també l'espero amb candaletes, no per res especial, si no simplement per que es divendres :-D
Jo no! Els divendres toca començar a posar rentadores sense parar, roba de futbol, més roba de futbols, més roba de futbol...més tot allò altre...merda...
doncs jo si :) divendressssss :D
Doncs els divendres jo encaro els fars del cotxe cap al nord i vinga carretera! Cap als Pirineus hi manca gent! Muntanya amunt, muntanya avall.
Així que els divendres, per a mi, són hores de cotxe, quilòmetres, música i somriures amb els amics i un bon sopar en algun poblet de muntanya!
A mi m'agraden més els dies de la essa doble dissabte!
I love els divendres too!
Per a mi és el millor dia de la setmana. Un divendres és com una bona pel·lícula acompanyada per "aquella" persona i una bona manta. O com un despertar al camp.
:)
El problema dels divendres són els dissabtes.
Apa, aquí deixo la reflexió de cap de setmana!
Publica un comentari a l'entrada