dijous, de setembre 30

Els dies de la v baixa

Porto tota la setmana esperant a divendres. Si tardés una hora més a arribar no sé si resistiria. 

Necessito l'olor dels llençols nets de dissabte, la migdiada amb gust a cafè i xocolata, i el fred de llana. Tot i que, segurament, arribaran molts divendres abans que els jerseis m'escalfin...

Divendres. Serà un gran dia, sempre ho és.

10 comentaris:

Zincpiritione ha dit...

Vale molt bé, però no entenc el títol del post. Perquè els dies són aquests, no?...:
Divuns.
Divarts.
Divecres.
Divous.
Difendres.
Divabte.
Diuvenge.

Sergi ha dit...

Sigui perquè és un divendres especial, o perquè és un divendres qualsevol, benvingut serà, em sembla que tots l'esperem amb més o menys ànsies.

Txell Salip ha dit...

Jo també l'espero amb candaletes, no per res especial, si no simplement per que es divendres :-D

zel ha dit...

Jo no! Els divendres toca començar a posar rentadores sense parar, roba de futbol, més roba de futbols, més roba de futbol...més tot allò altre...merda...

Clidice ha dit...

doncs jo si :) divendressssss :D

El porquet ha dit...

Doncs els divendres jo encaro els fars del cotxe cap al nord i vinga carretera! Cap als Pirineus hi manca gent! Muntanya amunt, muntanya avall.

Així que els divendres, per a mi, són hores de cotxe, quilòmetres, música i somriures amb els amics i un bon sopar en algun poblet de muntanya!

Elfreelang ha dit...

A mi m'agraden més els dies de la essa doble dissabte!

Ssshhh ha dit...

I love els divendres too!

Unknown ha dit...

Per a mi és el millor dia de la setmana. Un divendres és com una bona pel·lícula acompanyada per "aquella" persona i una bona manta. O com un despertar al camp.
:)

Tinc molt mal caure ha dit...

El problema dels divendres són els dissabtes.
Apa, aquí deixo la reflexió de cap de setmana!