dijous, de setembre 9

Lent desenfocada

Ara, no sé com enfocar el post, mira que porto tota la setmana pensant en escriure, pensant: dijous ho faràs que és una tarda tranquil·la, pensant, just abans d'anar a la perruqueria, escriuràs. Tota la setmana, pensat i arriba dijous, arribo a casa, encenc el PC i mentre sona La competència en diferit, començo a escriure, i a esborrar, i a reescriure i a esborrar, i començo el post, l'acabo, l'esborro, i no hi ha manera. No sé com enfocar el post. 
 
El tinc ben desenfocat, i mira que duc les ulleres que mai penso a portar quan estic a l'ordinador. Però no hi ha manera. Potser és que el què vull dir és molt senzill, però és que m'agrada tant poder-ho escriure, que no trobo les paraules que puguin dir ben dit com de contenta estic de tornar a estar a la classe amb els meus nens i nenes. Que encara no són ben bé meus, però ja me'ls hi sento.

Mira que fàcil que és, i com a vegades, em complico la vida.

I, mireu que un post titulat com La lent desenfocada, podia prometre un d'aquells post densos-densos, d'aquells que quan la gent els llegeix el fa pensar coses... Per això li he tret l'article (femení singular), que sembla menys ostentós... Creieu que hauria de treure tots els articles de l'entrada? O, quasi que ho deixo així. 
 
 

11 comentaris:

SM ha dit...

Trobar l'enfocament és més de la meitat de la feina. Escriure el post és el més ràpid!

Elvira FR ha dit...

No m'estranya que la lent estigui desenfocada i la veritat no crec que siguin les ulleres....jo ja ho deixaria com està....

XeXu ha dit...

Les coses importants generalment no requereixen massa paraules per expressar-les. Mira que ràpid es diu 't'estimo', i quantes coses vol dir. Una altra cosa és saber trobar la manera de dir-les.

Respecte a l'essència del post, el que volies dir, només puc fer un comentari. Feia temps que et veia molt cansada de la feina, fastiguejada. Es veia molt clar que no en gaudies. Ara, en quatre dies, el panorama ja em sembla diferent. Fins i tot el verd del fons del blog sembla més verd. Només puc animar-te a seguir així.

Nota mental: la primera part del comentari que he fet és un post que es podria fer. Què ho fa que m'inspires darrerament?

Olguen Dalmasas ha dit...

XeXu té raó. T'estime, gràcies, perdó...paraules, simples paraules que no cal explicar. Que tenen significat.
Enfoca la lent i disfruta, benvolguda Anna Tarambana!

Jordi Casanovas ha dit...

Jo com en Xexu anava a fer un comentari però me'l guardo de post... Que tampoc anem tan sobrats d'idees.

Núr ha dit...

Me n'alegro que comencis tan bé amb aquests nous nens teus! :D

Clidice ha dit...

escriure, corregir, re-escriure, esborrar, tornar a escriure ... molt bona senyal aquesta :)

Clidice ha dit...

escriure, corregir, re-escriure, esborrar, tornar a escriure ... molt bona senyal aquesta :)

Anna Tarambana ha dit...

Xexu i Jordi, rebo alguna comissió com a proveïdora d'idees? Més que res, perquè us passaria el nº de conte corrent, que aquest any sense el complement de cap d'estudis no vaig tant sobrada!

elur ha dit...

'ojalà' tots els mestres fossin com tu Anna!

una abraçada!

XeXu ha dit...

Jo penso que te la mereixeries la comissió, però noia, anem tan sobrats de pasta com d'idees. I mira que desviem fons de c@ts, eh, però no hi ha manera.