dilluns, de setembre 6

Nostalgia d'estiu

El blanc de la dutxa, encara em fa la pell morena, però ja no duc les ungles dels peus pintades. El vestit blanc d'estiu balla, penjat al balcó, amb el vent, que li roba els perfums dels vespres, ja no el duré fins l'any vinent.

L'estiu s'acaba, es dilueix amb la feina i ens tornem un record, per convertir-nos en les persones responsables i serioses que la gent creu que som. No m'agrada, i com cada em proposaré guanyar la rutina amb petites coses plenes de sense sentits, que m'omplin. En aquesta batalla contra mi mateixa, tan ordenada, centrada, i lògica, no he tingut mai massa èxits... tot i que l'èxit potser, és seguir guardant un trosset d'estiu dins meu, i deixar que s'escoli en forma de rialles enmig d'hiverns freds. Així potser seran més càlids.

12 comentaris:

Vida ha dit...

Encara queda estiu, Anna, ja ho veuràs.

Pandora ha dit...

Mmmm, revel·lat!!! tot l'any pot ser estiu si així ho volem!

Clint ha dit...

una pena que us despinteu les ungles dels peus quan ja no teniu vacances...

kweilan ha dit...

M'ha encantat aquesta reflexió teua!

Elvira FR ha dit...

A mi també m'ha agradat com ho dius com ho escrius....( no m'he pintat mai les ungles dels peus...i jo diria que tampoc les de les mans...amb tot, puc copsar la melangia del descoloriment imparable sota l'aigua de la dutxa)

vilapou ha dit...

Ara tocarà repassar les postals de l'estiu....

Striper ha dit...

Avui nomes passo a saludar-te estic molt enfeinat.
Salutacions, Striper.

Núr ha dit...

De moment, aquest cap de setmana he sentit que tornarà a fer caloreta, malgrat la fresca d'aquesta setmaneta.

Veus? Jo tinc unes gens que comenci a fer fred... ;)

Laia ha dit...

Pinta't les ungles! Encara que només les hagis de veure tu... potser t'ajuda a aferrar una miqueta més aquest estiu i que no marxi del tot!

Jordi Tudó ha dit...

Tots els estius serveixen per fer propostes, encara que després s'esfumen com una ventada...

Cris (V/N) ha dit...

Jo, com la Núr, ja tinc ganes de dormir amb el nòrdic i oblidar l'aire condicionat i la suor, uf.... :)

rosana ha dit...

qué bonic això de guardar un trocet d'estiu dins d'una! jo també el guardaré...
M'has fet imaginar el vestit blanc al vent...tota una metàfora de la lleugeresa i el moviment de l'estiu...un abraç