dissabte, de setembre 11

Petons a tort i a dret

Tal com ja sabeu, una de les carecterístiques de les faccions humanes és la possessió d'un apèndix anomenat nas. N'estic convençuda que d'altres ja han versat sobre el tema, però ara em fa mandra buscar els links, si tingués un bon olfacte internàutic, els trobaria ràpidament ensumant només les capçaleres dels blocs, però com que la metàfora és fluixa, n'estic convençuda que no funcionaria. 

No entraré a valorar l'estètica d'aquest element, personalment no em diu ni fu ni fa, (ni do, re, mi), si us he de ser sincera però, trobo que les meves orelletes són infinitament més mones que el meu nas. I, això que tampoc el tinc malament.

Elmeurei, sent humà i mamífer com és, comparteix amb mi tal carecterística. Però la natura, sent capriciosa com és, la dotat (i com! ai no! que ara parlàvem d'una altra cosa) donant-li un nas que no podríem titllar de nassarró. 

Ell té un nas, jo en tinc un altre i fins aquí cap problema. No diferim pas per això d'altres parelles, amb altres coses si que diferiríem, però amb aquesta no. Tampoc diferiríem en el fet que usualment ens fem petons, havent d'inclinar el cap graciosament cap a una banda.  - Hem intentat fer la tècnica del revés (tipus spiderman, però el fet que elmeurei és negués a penjar-se del sostre, li va treure molta gràcia...) - Quan ens fem petons, o petonets o petoníssims sempre seguim la mateixa acurada tècnica: jo cap a l'esquerra i ell cap a la dreta meva, que és la seva esquerra. Excepte l'altre dia, que no sé per quins set sous, la cosa va anar a l'inrevés... i, no va ser el mateix, no sé si jo no en sé tant, o ell no en sap tant, però va ser tot estrany. Només ens passa a nosaltres?  I, per què així? Som rarus? És més raru encara que hagi hagut d'anar a fer un petó almeurei per comprovar precisament tot això? 

Doctor, és greu?

13 comentaris:

Nona Mirona ha dit...

Hola Anna,

Últimament et llegeixo perquè trobo interessants els teus posts. Normalment em provoques el somriure, i ara que ens preguntes, i que veig que encara ningú ho ha comentat em decideixo a estrenar-te el post.

Doncs no crec que només us passi a vosaltres. Jo acostumo a ser més cap a la dreta, i tot i que cap a l'esquerra me'n defenso prou bé, mai acaba sent el mateix...

zel ha dit...

jejejeje, mira, la meva companya i jo, tendim a girar el cap quan ens fem un petó a la mateixa banda, i això ens porta uns bons farts de riure, saps? més d'un cop ens hem estampat un petó als morros, i els nens s'ofeguen de riure!

Llum ha dit...

Mmm... Jo també sóc de més a l'esquerra, i cap a la dreta no és el mateix.

Mira-ho pel cantó positiu: tots dos sou de l'esquerra. Si fossiu un de cada... no aniria tan bé!

XeXu ha dit...

Em sembla que això és qüestió de costum. Si comences d'una manera i sempre ho fas així, el dia que canvies es fa molt estrany. Això passa amb la totalitat de coses a les que un s'acostuma. Pots deixar-ho estar, ja que estic segur que a la manera de sempre ja va bé, pe`ro si ho desitges, pots insistir per desacostumar-te i que cap a l'altre cantó també vagi bé, qüestió d'acostumar-se, altre cop. A mi m'agrada més fer-ho cap aquí i després cap allà, anar variant. Sí, sí, encara parlem de petons.

Elvira FR ha dit...

M'has fet riure...molt divertida la situació...la veritat és que no sóc gaire petonera...no m'hi he fixat per on decanto...prometo fixar-me...

Albert B. i R. ha dit...

Ara m'has fet entrar en un dubte. El gest és tan mecànic que ara no sé cap a quina banda inclinem el cap un i l'altre!
Sobre el nas, el meu, pel que fa a la mitjana, e spot considerar una mica llarg. Tampoc ens ha suposat cap problema.

kweilan ha dit...

No sé si és greu però he rigut molt i això no pot ser dolent de cap manera.

Núr ha dit...

Pensant-hi així, en fred, diria que els meus moviments petonístics inclouen una sèrie d'inclinacions cap a diversos costats, sense que cap predomini per sobre dels altres. Cadascú té les seves tècniques i també uns certs «hàbits» agafats. No crec que això sigui estrany ni dolent! :D

Bona setmana petonera!

Olguen Dalmasas ha dit...

No és tan greu...Conec a una persona que té el nas més gran del món, i que per besar, primer té que aclarir cap on va a girar el cap, per no traure-li cap ull!

Anònim ha dit...

Que bonic és l'amor... :) (Em feu envegeta, però sana, eh?)

SdP

Cris (V/N) ha dit...

Ostres, ara no sé, no tinc manies i un naset tirant discret, com elmeureietó, així que anem fent del dret i del revés, però certament avui m'has arrencat un bon somriure :)

ps: una foto seria genial, eh? jiji

Mandarina ha dit...

Mmmm... curiós. Mai m'he plantejat cap a quin costat tendisc a besar... Ho estudiaré la pròxima volta que veja al meu xic.

Txell ha dit...

Coincideixo amb la Núr, els moviments giratoris de coll els faig cap als dos costats i sense problemes, crec que no els faig malament (ningú se m'ha queixat mai).

Tot i que poder...si, crec que tendeixo a tirar cap a la esquerre més sovint.

Ja m'ho miraré atentament :-P