dimarts, de setembre 14

Tornar a casa

Camino mirant els fanals que semblen seguir fins l'infinit, carrer enllà. La lluna m'espia darrere els edificis i les finestres de les cases, obertes, exposen secrets que jo no hauria de mirar. La plaça és tranquil·la i Montserrat rogenc al mirall, sembla lluny, però només han passat 36 moviments. M'agrada tornar de nit a casa i veure les cortines blanques il·luminades, sabent que darrere m'espera un somriure i l'abraçada que des del matí desitjo. M'agrada tornar a casa, m'agrada tornar a tu.

7 comentaris:

kweilan ha dit...

És una sensació única saber que ens esperen. Molt bonic!

Olguen Dalmasas ha dit...

Ains, que bonic!
Aprofita aquelles abraçades. Deu de ser perfecte tornar a casa i que et reben així...
(molt bonic)

XeXu ha dit...

Però no és això casa? Ell és casa. Si no hi fos només serien quatre parets.

Cris (V/N) ha dit...

aissssssssssss. que maco, ho corroboro, tot i que "elteureiet" no és "elmeureiet" però, la sensació del "tu" si que ho és :)
Petons nina!!

mestreta ha dit...

És fantàstic i indescriptible poder tornar a un "tu"...

Núr ha dit...

:)

Missis ha dit...

A mi, després d'algun d'aquells malaguanyats dies que valdria més no haver-se llevat, m'encanta el moment en que arribo a casa i tanco la porta... és una sensació de "els problemes es queden fora, ara és el meu moment".

Home sweet home!